Opinió

Tribuna

La productivitat a Europa

“Des de la crisi financera del 2008-2009, als Estats Units la productivitat del treball ha augmentat un 30%. Més del triple del que ha crescut a la Unió Europea i al Regne Unit
“A partir dels anys noranta, amb la revolució de les tecnologies de la informació, els EUA van començar a deixar enrere els altres països del G7

Des de la crisi finan­cera de l’any 2008-2009, als Estats Units la pro­duc­ti­vi­tat del tre­ball ha aug­men­tat un 30%. Més del tri­ple del que ha aug­men­tat a la Unió Euro­pea i al Regne Unit. I aquest dife­ren­cial de pro­duc­ti­vi­tat té impli­ca­ci­ons: des de la pandèmia, l’eco­no­mia euro­pea creix cada any un terç del que creix l’eco­no­mia nord-ame­ri­cana.

Les pre­vi­si­ons per als pro­pers anys van també en aquesta línia. Aquesta evo­lució de la pro­duc­ti­vi­tat fa que els Estats Units esti­guin dei­xant enrere la resta d’eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des. La majo­ria estan enca­lla­des en una espi­ral de crei­xe­ment feble, estan­ca­ment dels nivells de vida, difi­cul­tats amb les finan­ces del sec­tor públic i pèrdua d’influència geo­política. La pro­duc­ti­vi­tat mesura l’eficiència amb què s’usen els fac­tors pro­duc­tius d’una eco­no­mia a l’hora de pro­duir béns i ser­veis. Quan la pro­duc­ti­vi­tat aug­menta, els tre­ba­lla­dors poden obte­nir sala­ris més ele­vats i les empre­ses, man­te­nir els seus nivells de bene­fi­cis. Aug­menta la recap­tació d’impos­tos i millora el nivell de vida de les per­so­nes. Als EUA, la pro­ducció per tre­ba­lla­dor es troba un 9% per sobre del nivell previ a la pandèmia. En aquests cinc anys, a la zona euro la pro­duc­ti­vi­tat ha aug­men­tat un insig­ni­fi­cant 0,8%. I la clau la tro­bem en els sec­tors amb tec­no­lo­gia més avançada.

Si excloem el sec­tor tec­nològic, en els dar­rers vint anys, l’evo­lució de la pro­duc­ti­vi­tat hau­ria estat la mateixa als Estats Units i a la zona euro (ZE). Tant a la ZE com en altres països desen­vo­lu­pats, la des­pesa en recerca i desen­vo­lu­pa­ment (R+D) és molt menor que als Estats Units. I la des­pesa en R+D que fan no és en els sec­tors que mos­tren més crei­xe­ment. Als EUA, una gran part de la des­pesa en R+D la fan empre­ses del sec­tor tec­nològic i, més con­cre­ta­ment, empre­ses rela­ci­o­na­des amb la pro­gra­mació i la IA. El 2022, a escala glo­bal, les empre­ses que més van gas­tar en R+D van ser Goo­gle/Alp­ha­bet, Face­book/Meta, Micro­soft i Apple. Entre 25.000 i 35.000 mili­ons d’euros cadas­cuna. Fa només deu anys, les empre­ses auto­mo­bilísti­ques i far­macèuti­ques domi­na­ven aquest rànquing.

Els Estats Units repre­sen­ten el 85% de tota la des­pesa que fan en R+D els països del G7. És a dir, el Japó, Ale­ma­nya, el Regne Unit, França, Itàlia i el Canadà, con­jun­ta­ment, només fan el 15% res­tant. Tan sols l’eco­no­mia xinesa s’acosta a l’ame­ri­cana, gràcies als diver­sos pro­gra­mes que volen con­ver­tir el país en un cen­tre glo­bal de la inno­vació en IA. Aquest com­por­ta­ment de la pro­duc­ti­vi­tat als EUA, amb molt d’avan­tatge res­pecte a la resta de països, és un feno­men nou. La segona mei­tat del segle XX, la pro­duc­ti­vi­tat del tre­ball als Estats Units va aug­men­tar amb força, però la de les eco­no­mies euro­pees i el Japó ho va fer encara més. Amb això van acon­se­guir que el seu nivell de vida s’apro­ximés al nord-ame­ricà. En els trenta anys que van del 1950 al 1980, la pro­duc­ti­vi­tat dels països que ara són a la ZE es va mul­ti­pli­car per qua­tre i el Japó es va con­ver­tir en el màxim pro­duc­tor mun­dial d’apa­rells electrònics i vehi­cles.

A par­tir dels noranta, amb la revo­lució de les tec­no­lo­gies de la infor­mació i les comu­ni­ca­ci­ons, els EUA van començar a dei­xar enrere els altres països del G7. I les diferències es van accen­tuar després de la crisi finan­cera i la recessió econòmica del 2008-2009. Als EUA acon­se­guei­xen aug­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat via inno­vació. A Europa l’aug­ment de la com­pe­ti­ti­vi­tat es busca via reducció de cos­tos. Els països euro­peus tro­ben difi­cul­tats per repli­car el model ame­ricà. Els inver­sors en capi­tal de risc són molt més pru­dents a Europa, i als EUA accep­ten el risc amb molta més faci­li­tat. A més, l’informe Draghi asse­nyala altres difi­cul­tats amb què es tro­ben les empre­ses euro­pees d’aquests sec­tors: la com­ple­xi­tat de les regu­la­ci­ons, els mer­cats frag­men­tats i la falta de par­ti­ci­pació de les uni­ver­si­tats.

Europa vol pro­te­gir el seu model social, basat en l’estat del benes­tar. I val la pena. Però aquest model social té un cost i, per poder-lo man­te­nir, és neces­sari que l’eco­no­mia euro­pea sigui com­pe­ti­tiva. L’informe Draghi cal­cula que, per no per­dre el tren res­pecte als EUA i la Xina, cal una inversió anual de 800.000 mili­ons d’euros, equi­va­lent a un 4,5% del PIB de la UE. De moment, entre altres ini­ci­a­ti­ves, la UE ha creat el fons Euro­pean Tech Cham­pi­ons Ini­ti­a­tive per cana­lit­zar capi­tal a empre­ses euro­pees amb volun­tat d’inno­vació. Però cal no per­dre més temps. Abans que les empre­ses euro­pees no només siguin massa peti­tes per com­pe­tir amb el sec­tor tec­nològic ame­ricà, sinó que, vist el des­a­van­tatge actual, ja hagin fet tard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia