Opinió

El factor humà

Plantar cara

El 2025 ha de ser l’any del combat sense treva als atiadors del discurs de l’odi, i no deixar-los passar ni mitja mentida

Com que el gener no ha vençut, encara s’hi val a fer bons propòsits per a aquest any. Ser­veixi, doncs, aquesta crònica per pro­cla­mar una idea de cap­te­ni­ment indi­vi­dual però també una invi­tació a una deter­mi­nació col·lec­tiva, perquè els murs no s’aixe­quen amb un sol maó sinó que cal posar una peça damunt d’una altra fins a com­ple­tar el propòsit i enlles­tir l’obra.

Per fer-ho caldrà bai­xar al nivell del llen­guatge pla­ner, de car­rer, perquè aquesta és l’estratègia que sem­bla que fa forat. Serà indis­pen­sa­ble dei­xar-se de cor­te­sies lingüísti­ques i anar de dret a quei­xa­lar, de dret a la jugu­lar i després esco­pir el coàgul de sang resul­tant de l’estre­bada, perquè és mala sang, sang infec­tada, sang que embruta el cor i també les parau­les.

El dis­curs de l’odi con­tra el que és dife­rent, exclo­ent de la per­sona i la con­dició humana, que es difon cada cop amb més insistència apro­fi­tant faris­tols d’admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i que s’ampli­fica a les xar­xes soci­als, ha de ser com­ba­tut des d’ara mateix amb el mateix grau d’into­lerància que fan ser­vir aquells que l’atien quan es pro­nun­cien car­re­gats d’odi sobre ciu­ta­dans d’aquest país amb pell, religió i cos­tums dife­rents dels seus.

Cal bai­xar a l’arena. Cal anar al com­bat, plan­tar cara. Cal vomi­tar-hi argu­ments a sobre amb el mateix des­deny amb què mal­par­len d’aquells que no són com ells. Posar-hi parau­les que ofe­guin les seves ofen­ses a la con­dició humana. Cada estu­pi­di­tat que diguin cal girar-la, pro­jec­tar-la en con­tra seva. Si es fa bé, si es repli­quen un a un tots els gar­galls men­tals que escu­pen de mica en mica que­da­ran col­gats en un toll nau­se­a­bund, un bas­sal putre­facte que quan soli­di­fi­qui els ofe­garà fins a poder dir que s’han con­ver­tit en alguna cosa simi­lar a una merda seca. No és cap insult, és una metàfora, mirall on s’hau­rien de veure reflec­tits aquells que arti­cu­len un dis­curs que neix de la idea mare que jo soc millor que tu, perquè jo he nas­cut aquí i tu no. Pen­sar i actuar en con­seqüència amb aquest plan­te­ja­ment, mar­car una rat­lla de supe­ri­o­ri­tat amb el que ha vin­gut de fora és, sim­ple­ment, una con­ducta repug­nant.

Com que no hi ha raó, hi ha les men­ti­des, la defor­mació de les dades per bas­tir un dis­curs polític que diu que el foras­ter de pell fosca ha vin­gut des de milers de quilòmetres lluny per posar en risc l’esta­bi­li­tat del català de pell blanca. Un cop con­so­li­dada la men­tida, a força de repe­tir-la mil i una vega­des, ales­ho­res l’estratègia passa a ser la de difon­dre la por, com a eina cen­tri­fu­ga­dora que aplega volun­tats a l’entorn dels que pro­me­ten l’impos­si­ble; que Cata­lu­nya deixi de fun­ci­o­nar com ho fa tot el món on els països rics són el destí dels ciu­ta­dans que fugen de la pobresa en què els ha tocat néixer.

El plan­te­ja­ment que posa al mateix nivell ideològic la defensa d’una Cata­lu­nya pura i des­lli­gada d’Espa­nya fa tanta basarda, fa tant de mal, que sem­bla parit expres­sa­ment per aquells que la volen cas­te­llana i només cas­te­llana, com a últim pas de d’una cons­pi­ració con­tra el movi­ment sobi­ra­nista.

No, el 2025 no es pot dei­xar pas­sar ni un dia sense un acte que defensi un país obert, fra­ter­nal, de pen­sa­ments nobles, un país modern de Lami­nes i Joseps, Zaki­res i Joa­nes, una Cata­lu­nya que mengi halal, fuet i pa amb tomàquet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia