Contra Paul Newman

Ja em per­do­na­ran l’esquer del títol perquè aquest no és un arti­cle con­tra Paul New­man, sinó con­tra el to de mol­tes de les res­se­nyes que aquests dies s’han fet amb motiu del cen­te­nari de l’actor, mort el 2008 als 83 anys. Hi han par­ti­ci­pat de la mateixa manera tant sig­na­tu­res feme­ni­nes com mas­cu­li­nes, des­ta­cant per damunt de tot que es com­me­mo­rava el cen­te­nari de “l’actor més guapo del món” o de “l’estre­lla dels ulls blaus”, com si cosi­fi­car els homes estigués més ben vist que fer-ho de les dones. El mateix Paul New­man va llui­tar durant tota la seva car­rera, sense estar gaire con­vençut d’haver gua­nyat o per­dut la bata­lla, con­tra la imatge que en des­ta­cava les qua­li­tats cor­po­rals abans que les inter­pre­ta­ti­ves. Ara sabem, gràcies a la fla­mant publi­cació de les seves memòries, que l’actor va arros­se­gar sem­pre grans inse­gu­re­tats i silen­cis fami­li­ars i que ja des de petit va patir una mare que, pre­ci­sa­ment, es dedi­cava a pre­su­mir del seu “nen maco”. L’acadèmia de Hollywood va trac­tar-lo molt mala­ment, ban­de­jant-lo sem­pre dels pre­mis, sobre­tot l’any que va tenir l’esta­tu­eta més a prop gràcies a Vere­dicto final, de Sid­ney Lumet, en què inter­pre­tava amb gran con­vicció un advo­cat per­de­dor sense armes de seducció i pre­so­ner de la beguda aca­ro­nant l’última opor­tu­ni­tat d’aban­do­nar la pro­fessió amb dig­ni­tat. La revenja ell va tro­bar-la en una vida pri­vada dedi­cada a l’altru­isme social, sense fer-ne osten­tació ni publi­ci­tat. Una vegada li van pre­gun­tar quin epi­tafi tri­a­ria per a la seva tromba i es veu que va res­pon­dre, amb la iro­nia que va impreg­nar mol­tes de les seves pel·lícules: “Va fra­cas­sar estre­pi­to­sa­ment el dia que els ulls se li van tor­nar mar­rons.” A con­tra­cor­rent de la pro­fessió, el seu segon matri­moni, amb la també actriu Joanne Woodward, va ser molt dura­dor, això sí, pro­ba­ble­ment tatuat amb les cica­trius de les infi­de­li­tats. “Vostè és mas­clista?”, li van pre­gun­tar un dia, i va res­pon­dre: “I tant que sí, a casa jo m’ocupo de les coses impor­tants, o sigui, la política inter­na­ci­o­nal o la inves­ti­gació de les vacu­nes, i a la meva dona li deixo només les qüesti­ons menors, com ali­men­tar la família i edu­car els fills.” Bellesa intel·lec­tual més enllà de la física.