Opinió

El factor humà

Pròleg mereixia millor epíleg

Ara fa dos anys de la fi de la llibreria de i per a les dones de Ciutat Vella, un model que no ha trobat continuïtat

No són bons dies per a la Núria Monrós quan s’acosta la data del 8 de març. “Ahir va fer dos anys que vaig entre­gar les claus”, diu amb un som­riure nostàlgic. Aquest ahir, el lec­tor l’ha de situar en dijous pas­sat, 6 de març, i les claus són les que per­me­tien obrir la gran por­ta­lada de fusta del número 46 de Sant Pere Més Alt rere la qual hi va pal­pi­tar durant anys la Pròleg, un espai únic de cul­tura i lite­ra­tura femi­nista, lli­bre­ria de dones per a les dones.

Alguna cosa es remou, aquests dies, dins d’aquesta dona, en recor­dar aquell moment en què ja no hi havia marxa enrere, deses­ti­ma­des les febles pos­si­bi­li­tats que Pròleg hagués pogut donar con­tinuïtat al seu model d’espai de cul­tura en un local de Gràcia o en un altre de petit, al mateix dis­tricte de Ciu­tat Vella. Pròleg no era un negoci, era una manera d’enten­dre la vida, i d’aquí les difi­cul­tats que va tenir Monrós per poder con­ti­nuar enda­vant amb la lli­bre­ria, que sem­pre havia tin­gut una deli­cada salut econòmica.

La lli­bre­tera va viure els últims mesos al local de Sant Pere Més Alt amb molt de neguit. “Al febrer vaig tenir uns mal­sons ter­ri­bles”, recorda. L’angoixa venia reforçada pel fet que aquells que ella pen­sava que l’aju­da­rien a tro­bar una sor­tida de futur, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, ges­ti­o­nat ales­ho­res per Ada Colau, no van estar a l’altura. “Només puc par­lar bé del regi­dor de Ciu­tat Vella, Jordi Rabassa, que va acon­se­guir que els pro­pi­e­ta­ris ens dones­sin una pròrroga de temps”, subrat­lla.

Els pro­pi­e­ta­ris volien que Pròleg deixés el local quasi d’un dia per l’altre. “A finals de juliol del 2022 vaig rebre un buro­fax on se’ns deia que a finals de l’agost havíem de mar­xar”, diu Monrós amb la mateixa cara d’incre­du­li­tat que va fer en lle­gir aquell reque­ri­ment. “Tan­car una lli­bre­ria en un mes és una bar­ba­ri­tat”, s’indigna encara la Núria revi­vint la impotència d’ales­ho­res. El local de Sant Pere Més Alt va anar can­vi­ant de mans, amb dues sub­has­tes pel mig, fins que els últims pro­pi­e­ta­ris van deci­dir can­viar els usos de l’espai. La decisió estava presa i no hi havia res a nego­ciar.

No tot són mals records d’aquells dies. El 10 de gener del 2023 la Pròleg va viure un dia únic, amb una jor­nada espe­cial de venda “que va sem­blar com un Sant Jordi”. La res­posta excep­ci­o­nal de les cli­en­tes amb compte obert a la lli­bre­ria, amb un sis­tema de quo­tes men­su­als que els donava dret a com­prar lli­bres pel valor dels diners avançat, va fer més dolç el tan­ca­ment.

Sant Jordi del 2023 sí que va ser un dia dur per a la Núria. I els dos anys que han pas­sat des d’ales­ho­res no han estat gens fàcils, amb una ingent feina admi­nis­tra­tiva de liqui­dar devo­lu­ci­ons, pas­sar comp­tes amb dis­tribuïdores, des­pen­dre’s del fons edi­to­rial que encara exis­teix i, per poc que s’ha pogut, man­te­nir vives les acti­vi­tats que es feien a la Pròleg, que era molt més que un lloc on s’hi venien lli­bres de dones.

Dues d’aques­tes ini­ci­a­ti­ves es fan ara a Ca la Dona; la tertúlia literària men­sual que coor­dina Núria Monrós, i el taller Mira­des de dones, sobre escrip­tura i lec­tura cre­a­tiva. Pròleg no va tenir el llarg epíleg que es merei­xia però, d’aquesta manera, el seu espe­rit segueix viu. Ah, i també un anhel; el que guarda la Núria dins seu espe­rant que un dia algú li demani con­sell per fer reviure Pròleg o un espai que en sigui hereu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.