Trossos

Diada

Com tot allò que té components sentimentals, el catalanisme és sovint molt reactiu, i per tant molt oscil·lant. La temperatura de les diades nacionals canvia d'un any a l'altre en funció de la conjuntura. L'any passat vam tenir una diada força calenta. Aquesta me la imagino més tèbia: en part ens vam esbravar el dia 10 de juliol, la proximitat de les eleccions ens refreda i l'Estat ha procurat no generar disgustos nous. No passa res.

Cada dia

Les diades efervescents estan molt bé, però la substància del projecte catalanisme no es pot esgotar en una flamarada una vegada a l'any ni amb una mobilització puntual ni en unes eleccions concretes. El catalanisme és un corrent continu, que és fort perquè és perseverant. El catalanisme no pot quedar atrapat en cap ara o mai, perquè la seva feina és per sempre. Molt bé, necessitem catalanisme brillant de Diada. Però necessitem un catalanisme també dels dies de cada dia.

Xiulets

Alguns anys, la Diada esdevé una mena de competició on cadascú xiula el qui considera una mica menys pur que ell. I sempre hi ha algú que es considera més pur que tu. No m'escandalitza, però no m'agrada. La competició que juga el catalanisme no és a veure qui és més pur, sinó a veure com ens ho fem per ser més. Quan algú se'ns acosta, més val que li obrim les portes que no pas que li fem exàmens duríssims per veure si el deixarem entrar. El catalanisme serà integrador o no serà.