Stephen Hawking
Mentre bastien aquella glòria del Partenó, els grecs d'Atenes, amb algun saberut vingut de fora, feien filosofia amb el mateix deler que els meus compatricis de Gósol fan la botifarra, o com xafardegen les bugaderes d'arreu.
Les deien a veure qui les engega més gruixudes. Però poca broma. Pitàgores tenia prohibit als seus fidels de menjar faves i de riure. Ep. Sòcrates, Plató, Aristòtil s'encimbellaven com mai més.
Però entre aquella colla hi voltava Anaxàgores, pare de tots els ateus.
L'home comença ensenyant que del no-res en va sortir una ballaruga de partícules amb els quatre elements esbarriats. Terra, aigua, foc i aire. Per fer-ho entenedor. La matèria ballava el rock.
Però, vés a saber com, allò va ser un minuet endreçat. De l'esperdigolada n'havia sortit per art d'encanteri el nous (nus, el coneixement). Dels quatre elements mesclant-se com cal en va sortir la varietat de la naturalesa. D'ella, l'home és el qui té més nous que els altres perquè camina dret.
Això me'n recorda una dels grecs. A l'Anaxàgores o a algun altre seguint aquesta veta se li va acudir de definir l'home com un bípede sense plomes. Posat a la gresca algú els va ventar pels nassos una gallina plomada.
Deixant-nos de grecs. Segles avant, la ciència científica va fer verol. Galileu, Copèrnic, Newton i tota la colla fins a Einstein i els físics d'avui, que poca broma.
I vet ací que ens han arribat a explicar l'origen de l'Univers des del Big Bang. Del no res en va sortir una boleta fent un pet com una aglà. I endavant les atxes. Només fa quatre dies que mestre Stephen ha dit clar allò que tots ells pensen. La boleta va espetegar tota sola, no ens cal un Déu creador.
Per dir-ho tot. A l'Església li ha mancat el coratge de la fe per no embarbussar-se amb els científics. Valgui allò de Darwin i el mico. Quan, àdhuc des de sant Pau, és bella cosa creure en una evolució coronada i divinitzada per Déu fet Home.
Tornant a la boleta que peta del no-res. Amb calma i sense bufar-hi cullera, només amb sentit comú, Hawking em fa creure en Déu.
Del no-res no en pot sortir res.
