A distància

L'ofrena floral al monument de Rafael Casanova cada Onze de Setembre s'havia convertit de feia anys en una passarel·la de l'insult. Entitats, partits i institucions que la feien eren sotmesos, un a un, a una prova de puresa nacional. En algun moment les imprecacions van deixar pas a agressions més sòlides, com ara el llançament d'ous o de monedes. Tenen una part de raó aquells que reivindiquen el dret “del poble” a la protesta, però no queda del tot clar que els pocs que bramen tinguin el dret a identificar-se en exclusiva amb “el poble”. Alguna fórmula cal trobar en un estat de dret perquè ofrena i queixa mesurada es puguin fer compatibles sense que els confrares se sentin linxats per l'escassa parròquia. Però si la decisió final, en nom de l'ordre públic, és suprimir el mateix públic, tot plegat no té cap sentit. Una decisió del govern ha allunyat enguany la gent uns cent metres i ha convertit l'acte en una cerimònia freda i asèptica. Onanista. Per evitar la coïssor de la ferida no cal tallar la mà, senyors del govern.