Sobre la vaga

Amb el “cor dividit”. És com el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, admetia que vivien la convocatòria de vaga general. L'aturada estava convocada pel sindicat germà dels socialistes, la UGT, que, juntament amb CCOO, s'oposa a la reforma laboral de Zapatero.

En aquesta clau s'entén la prudència i poca bel·ligerància amb la qual l'executiu estatal va acollir des del primer moment l'anunci de les centrals sindicals de fer vaga el 29-S. No només han evitat carregar contra l'aturada, com sí que han fet les patronals, sinó que han instat des de llavors la UGT i CCOO a dialogar, malgrat que l'executiu estatal no està disposat a fer marxa enrere en la reforma laboral. Rodríguez Zapatero insistia ahir en la crida a cooperar per la futura reforma de les polítiques d'ocupació, la negociació col·lectiva i el sistema de pensions.

En la prèvia, els socialistes reconeixien que els perjudicava tant un èxit aclaparador de la vaga en contra de la seva política econòmica com un fracàs rotund de l'aturada. Aquesta darrera possibilitat es podria interpretar en la línia que els seus no estan motivats. Això quan som a les portes de les eleccions catalanes i no tan lluny de les espanyoles.

Finalment, la vaga va ser secundada a Catalunya en un 80%, segons els sindicats, mentre que el govern català la va limitar a un 14% en el sector públic. I, lamentablement, va deixar aldarulls a Barcelona.

La crisi ha obert escletxes profundes. Una és la que separa una part de l'electorat socialista, descontent amb la política econòmica de Rodríguez Zapatero, que no només es dicta des de Madrid, sinó sobretot des de Brussel·les i Estrasburg.

Però la veritat és que n'hi ha molts que, com l'exdirigent de Comissions Obreres i actual diputat del PSOE, Antonio Gutiérrez, senten la reforma laboral com un atac i no només la rebutgen –va trencar la disciplina de vot i es va abstenir en la votació– sinó que ahir van aturar l'activitat. Gutiérrez va posar el seu escó a disposició de Rodríguez Zapatero, que va rebutjar l'oferiment i va instar-lo a continuar col·laborant amb el PSOE. És el diàleg que, passat el 29-S, volen impulsar els socialistes. Se'ls gira molta feina.