Articles

Vostè té la paraula

Després de les declaracions de Hawking (respecte a la no intervenció divina en la creació del món), no han faltat, en l'àmbit eclesiàstic, veus il·lustres (que no il·lustrades) que ens han recordat que “ciència i creença es mouen en plans distints”. De tal manera que la ciència no està capacitada per demostrar l'existència de Déu ni tampoc la inexistència. Mentre que la creença, en canvi, sí.

El creient, a diferència del no creient, està obert a la transcendència, que està més enllà dels límits de la ciència. I això el capacita, es veu, per moure's a lloure en la ciència-ficció. La majoria de les creences no són altra cosa que ciència-ficció teològica. Per no ser, la creença no és saber, ni tampoc fe. Però, en canvi, les engloba. I això li permet tenir per vertader el que calgui sense necessitat de demostrar-ho. D'aquí al dogmatisme només hi ha un pas.

El pensament dogmàtic, tan propi dels creients i que tant ens dol que ens el retreguin, no prové d'una facilitat per creure, sinó d'una incapacitat per posar en dubte el que es creu. En el fons, el creient estima més la certesa que la veritat. Amb raó s'ha dit que la religió catòlica és la religió dels crèduls. Té més dogmes que cap altra religió. El dogma conté una veritat de fe imposada. I una veritat imposada és una imposició. Si no es pot posar en dubte, no hi ha manera de saber si és veritat.

Tal és el cas del Déu creador. Resulta gratificant pensar que Déu ens ha creat. La llàstima és que això suposa el que Paul Valéry anomenava una “disminució divina”. És anar de més a menys; del bé absolut al mal relatiu. “Déu i les criatures –escrigué Simone Weil– és menys que Déu sol”. En efecte, essent Déu el bé absolut (tot el bé possible), tan sols podia crear un bé menor: només podia crear el mal. Això resulta impensable per al creient.

I, tanmateix, no hi ha creient que no faci seva l'afirmació de Martí Luter: “Sabem per experiència que Déu no es fica en aquesta vida terrenal”. I és que crear, per a Déu, consisteix a retirar-se. Altrament, el problema del mal no s'explica. A nivell de creença, vull dir; a nivell de ciència, sí. Vostè té la paraula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.