Opinió

l'entrevista

“Els jutges internacionals tenen gran independència”

Afirma que les rela­ci­ons entre justícia i política han estat i seran objecte de con­tras­tos irre­so­lu­bles. Els jut­ges tre­ba­llen al marge de pres­si­ons polítiques?

Hi ha pressió, el tipus de crim que es tracta en la juris­dicció dels tri­bu­nals inter­na­ci­o­nals està molt lli­gat a la política. Par­lant àmpli­a­ment, però, els jut­ges inter­na­ci­o­nals han acon­se­guit sem­pre jut­jar amb gran inde­pendència i impar­ci­a­li­tat, sense estar influïts per la política.

La sentència del Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal de l'Haia sobre Kosova res­pon a deman­des dels EUA i altres països?

Crec que l'opinió con­sul­tiva del tri­bu­nal no res­pon real­ment a res; algu­nes vega­des la llei no dóna les res­pos­tes. En aquest cas, el resul­tat era bas­tant clar des del prin­cipi, que no hi ha res il·legal o legal en la decla­ració d'inde­pendència de Kosova; és un fet i des del punt de vista de la llei inter­na­ci­o­nal és neu­tral i legal en deter­mi­nada manera. No crec que la decisió de la Cort hagués pogut ser dife­rent. No obs­tant això, molts comen­ta­ris­tes qüesti­o­nen que el rao­na­ment de l'opinió con­sul­tiva podria haver estat molt més desen­vo­lu­pat i és pro­ba­ble­ment veri­tat que el tri­bu­nal volia ser caut.

Va ser legal el tri­bu­nal que va jut­jar Sad­dam Hus­sein?
Un tri­bu­nal com aquell va ser pro­ba­ble­ment legal i la seva reso­lució també. No obs­tant això, segons molts obser­va­dors impar­ci­als, com Human Rights Watch, el judici con­tra Sad­dam Hus­sein va estar afec­tat per molts defec­tes de pro­ce­di­ment i no sem­bla que els estàndards inter­na­ci­o­nals d'un judici just no sem­bla que hagues­sin estat com­ple­ta­ment res­pec­tats. Tenint en compte això, podríem dis­cu­tir que el procés va estat tacat amb il·lega­li­tat.

Insis­teix que un dels rep­tes de la justícia inter­na­ci­o­nal és que els EUA, la Xina, Rússia o Israel rati­fi­quin l'Esta­tut de Roma. Per què?

És impor­tant que els més pode­ro­sos esti­guin sot­me­sos també a la llei. Els EUA, la Xina i Rússia són les super­potències i mem­bres per­ma­nents del Con­sell de Segu­re­tat. Si aquests estats a través del Con­sell de Segu­re­tat volen impo­sar pau­tes legals sobre els altres (com van fer en l'antiga Iugoslàvia amb el TPY, a Ruanda amb l'ICTR i altres), han d'accep­tar aquests estàndards ells matei­xos. A més, això aug­men­tarà la legi­ti­mi­tat de les corts inter­na­ci­o­nals. Pel que fa a Israel, s'ha de reconèixer que té una democràcia molt més desen­vo­lu­pada que molts, si no tota la resta, de països a l'àrea i un sis­tema judi­cial molt més desen­vo­lu­pat. És inne­ga­ble, però, que sovint alguns fets, com per exem­ple el cas de la Flo­ti­lla, han creat una tensió que atra­uen l'atenció inter­na­ci­o­nal. Per asse­gu­rar que casos com aquests són cla­ri­fi­cats sem­bla­ria apro­piat que fos­sin ins­truïts per cos­sos inde­pen­dents i impar­ci­als.

Veu­rem mai el pro­ces­sa­ment d'algun d'aquests líders, per exem­ple de Vla­di­mir Putin per geno­cidi a Txetxènia?

Avui en dia no sem­bla que hi hagi un con­text polític apro­piat per a pro­ces­sos d'aquests tipus ni a naci­o­nal ni a inter­na­ci­o­nal nivell. Però mai no diguem mai, no seria impos­si­ble que juris­dic­ci­ons naci­o­nals en aquests països s'acti­vin algun dia. Una de les prin­ci­pals lliçons del cas Pinoc­het és que la res­pon­sa­bi­li­tat cri­mi­nal indi­vi­dual per crims inter­na­ci­o­nals no expira!

En un moment de descrèdit de la justícia, sem­bla que la justícia inter­na­ci­o­nal és més justa que la naci­o­nal.

És difícil fer aquesta ava­lu­ació, crec que la justícia és una noció que pot ser usada en el propòsit de veri­fi­car si un judici és just. M'abs­tinc de fer judi­cis gene­rals en el con­junt de la impar­ci­a­li­tat de la justícia naci­o­nal o inter­na­ci­o­nal. Hi ha hagut un gran esforç en la llei inter­na­ci­o­nal per inten­tar crear ins­ti­tu­ci­ons que ope­rin en els més alts estàndards per un procés just i per això pot fer la impressió de ser més impar­ci­als, però tenen molts menys casos per jut­jar i això implica que poden posar més atenció.

Per què creu que el pro­ces­sa­ment de Pinoc­het va ser un gran pas?

El pro­ces­sa­ment de Pinoc­het va mar­car un punt històric deci­siu (tot i que després hi ha hagut algu­nes invo­lu­ci­ons). Va rea­fir­mar dos impor­tants prin­ci­pis, que exis­tei­xen des dels judi­cis de Nurem­berg i Tòquio després de la Segona Guerra Mun­dial però que sovint són obli­dats: no immu­ni­tat per crims inter­na­ci­o­nals, no esta­tuts de limi­tació (no importa quant temps trans­corre, aquells que van come­tre crims inter­na­ci­o­nals són res­pon­sa­bles i poden ser pro­ces­sats fins i tot dècades després dels crims, que és el que ano­me­nen els fran­ce­sos la impres­crip­ti­bil­tat dels crims con­tra la huma­ni­tat.
Què pensa de la judi­ca­tura espa­nyola?
No conec sufi­ci­ent­ment el sis­tema espa­nyol per fer-ne una ava­lu­ació gene­ral. El que puc dir és que el pro­ce­di­ments judi­ci­als espa­nyols sobre crims inter­na­ci­o­nals, ja sigui en la base del prin­cipi de juris­dicció uni­ver­sal o en la base d'altres juris­dic­ci­ons com el prin­cipi de per­so­na­li­tat pas­siva, la naci­o­na­li­tat de les vícti­mes, han atret un enorme interès en la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal i han creat mol­tes espe­ran­ces en mol­tes vícti­mes. Crec que aquests esforços hau­rien de rebre més suport d'altres estats, i en par­ti­cu­lar, dels estats mem­bres de la UE. L'Estat espa­nyol i Bèlgica han estat dei­xats una mica sols en el seu esforç per imple­men­tar el prin­cipi de juris­dicció uni­ver­sal per crims inter­na­ci­o­nals, i ells van ser obli­gats a can­viar la seva legis­lació naci­o­nal per ser més res­tric­tius. No obs­tant això, crec que l'enfo­ca­ment espa­nyol i belga eren els cor­rec­tes, i erro­nis aquells que van seguir els temors expres­sats per Henry Kis­sin­ger que hi hau­ria una dic­ta­dura judi­cial i una caça de brui­xes i va fina­lit­zar donant suport a la impu­ni­tat. Tor­nant a la difícil relació entre política i justícia esmen­tada abans, aquesta és una altra ocasió en què els polítics van trair la justícia. Més encara, les crítiques no poden cul­par l'Estat espa­nyol per no asse­gu­rar judi­cis jus­tos. No hi pot haver dub­tes sobre la clare­dat dels pro­ce­di­ments cri­mi­nals a l'Estat espa­nyol. Com en altres molts estats euro­peus, l'espa­nyol està sotmès al con­trol del Tri­bu­nal Euro­peu dels Drets Humans, que asse­gura que les garan­ties pro­ces­sals són ple­na­ment res­pec­ta­des. Aquells qui ho cri­ti­quen hau­rien d'estar en una posició d'asse­gu­rar almenys la mateixa mida de justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.