Paisatges observats

Un guió: Sílvia Yxart. Una música: Joan Asín i Quim Sota. I un rea­lit­za­dor: Antoni Martí, ànima i còrpora de l'empresa bis­ba­lenca Vide­o­play Ser­veis. El resul­tat, un audi­o­vi­sual magnífic sobre el pai­satge dels Països Cata­lans –Pai­sat­ges obser­vats–, que vol ser una crònica de vint-i-cinc anys de feina ben feta (1984-2009). Una feina que s'ha fet amb pro­fes­si­o­na­li­tat i amb dedi­cació però també, i això no és cap desmèrit, amb il·lusió i passió. Una passió desen­fre­nada que ha por­tat l'Antoni Martí i el seu equip a obser­var el ter­ri­tori que tant esti­men des d'una par­ti­cu­lar mirada; per ser més exac­tes, des de vuit mira­des dife­rents i com­ple­mentàries: la iniciàtica, l'orogràfica, la natu­ra­lista, la quo­ti­di­ana, la urbanística, la incerta, la sen­so­rial i la patri­mo­nial. En cada una d'aques­tes mira­des hi ha un fil con­duc­tor que tot ho impregna: la neces­si­tat impe­ri­osa de fre­nar tanta des­trucció i pre­ser­var un dels valors més pre­uats que tenim, el lli­bre obert que és el nos­tre pai­satge. Perquè, tal i com es diu en una de les fra­ses que van apa­rei­xent al llarg del visi­o­nat, un antic pro­verbi xinès, «a la natura no hi ha ni pre­mis ni càstigs, només con­seqüències». I, si no vigi­lem, si no ens fem cons­ci­ents del que encara tenim i ho pre­ser­vem, mal­ba­ra­ta­rem per sem­pre més el nos­tre futur. A Pau, Palau-saver­dera i Vilajuïga fa sis anys que fem la Fira del Pai­satge amb la mateixa intenció: que s'atu­rin les agres­si­ons sobre el pai­satge. No sé si ens en sor­ti­rem, perquè ara el que fa modern no és el dis­curs d'en Toni Martí. Ara toca el tren de gran velo­ci­tat, mul­ti­pli­car els car­rils de les auto­pis­tes, doblar com més car­re­te­res millor, fer vari­ants a per­tot i cons­truir espais enor­mes per apar­car-hi con­te­ni­dors o per a ser­veis logístics diver­sos. Espero que, el dia que tots ple­gats vegem clar que hem de can­viar de camí, ja no sigui massa tard...