Opinió

viure sense tu

Tot per fer

Un 17% de catalans de més de 14 anys coneixen els líders científics

Mira que el dia que arrencava la campanya electoral coincidia amb el setè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, i mira que el número 7 el seduïa com cap altre, però ni amb això les cròniques recollien que cap candidat hagués utilitzat el famós i últim vers del poema Ara mateix: “Que tot està per fer i tot és possible”.

És clar que el fet que no ho recollissin les cròniques no vol dir que no es pronunciés, i en tot cas queden prou mítings per sentir el que és un lema transversal. Tampoc vol dir que Miquel Martí i Pol hagi perdut posicions en el rànquing dels poetes més coneguts pels catalans. La seva energia i vitalitat, malgrat l'esclerosi que l'assotava, el van fer resseguir mig país, regalant versos, i aquell somriure i ulls esbatanats que tenia. En campanya poètica i profètica. És clar que quan la Universitat Autònoma de Barcelona li va concedir el títol de doctor honoris causa, va dir que “la poesia no prediu el futur, però sovint l'anuncia”. Vaja, una mica com el CIS. Al marge de pronòstics electorals i repartiment d'escons, els sociòlegs també investiguen quin grau de popularitat tenen els polítics, i si tenim el cos espanyol i/o català, i aliances preferides i si ho han fet bé opositors i governants.

Tota una ciència no desproveïda de poesia, per allò que també pregunten pel que està per fer i pel que és possible.

Parlant de coneguts, i de ciència, resulta que un 17% de catalans de més de 14 anys coneixen els líders científics i identifiquen correctament el cardiòleg Valentí Fuster, l'arqueòleg Eudald Carbonell i l'oncòleg Joan Massagué, entre d'altres. Gairebé suficient per muntar una llista amb possibilitats d'entrar al Parlament. Però el CIS augura per a Catalunya que els debats de política general seran si fa o no fa. El CIS aplica la llei d'Arquimedes sobre els cossos flotants tot i que el panorama que ens dibuixa el descriuria millor l'escriptor tarragoní, homenatjat a la tardor literària de la ciutat, Josep Anton Baixeras. Ell parlava d'un vaixell, però ara mateix tenim un Parlament “vacil·lant com una carbassa en un safareig”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.