Jo votaré Esquerra

Amb vista al 28 de novembre, molts ciutadans de Catalunya ja tenen les coses clares. Els de dretes amb tics espanyolistes i amb cert tuf de racisme seguiran votant el PP. Els catalans que encara creuen que es pot negociar amb Espanya per aconseguir, ara, el concert econòmic com a única sortida a l'actual situació, votaran CiU. Els catalans que ja els està bé l'estat de les autonomies, en una Espanya federal i que creuen que poden recuperar les competències estatuàries que el Tribunal Constitucional ens va retallar, segurament continuaran votant el PSC. Iniciativa-Verds tindrà el vot dels que prioritzen un altre sistema econòmic que va més enllà de la pura reforma del neocapitalisme.

El problema el tenim els que pensem que l'única sortida digna i eficaç per a la supervivència de Catalunya és independitzar-nos d'Espanya. Molts ciutadans estem convençuts que no hi ha més alternativa: o Catalunya inicia el procés cap a la independència dins la Unió Europea, o Catalunya morirà a poc a poc, però definitivament.

Però resulta que hi ha tres partits que volen la independència de Catalunya. Tres partits que tenen el mateix objectiu, encara que amb certs matisos –quina pena que no vagin junts!–. Davant d'aquesta situació, què ha de fer el votant independentista?

a) Anar a votar una de les tres opcions. Que els independentistes vagin separats no és cap raó per a l'abstenció.

b) Votar el partit que ens mereixi més confiança.

c) En el cas, molt probable, que cap no ens mereixi la total confiança, s'ha d'aplicar la teoria del mal menor. Això vol dir que cal votar el que menys ens desmereixi.

d) Mirar que el nostre vot sigui útil. Seria una pena llençar-lo. I en aquest aspecte s'ha de filar molt prim.

Seguint aquests raonaments i atès que sóc d'esquerres, jo votaré Esquerra Republicana de Catalunya.

Aquesta meva opció de cap manera no pressuposa que menystingui o infravalori les altres opcions.