Opinió

Les ciutats també ens enamoren

L'Ajuntament de Girona està decidit a endegar la rehabilitació d'un nou tram de façanes que donen a l'Onyar. És una intervenció que afecta un dels fragments més genuïns del paisatge urbà de la ciutat. Segur que aquesta iniciativa enfortirà el potencial paisatgístic del conjunt de cases obertes sobre el riu.

Per als forasters que visiten la ciutat de manera apressada aquesta és una de les imatges que potser més retenen en la seva memòria visual selectiva. Podem intuir, també, que per als gironins és un indret que condensa constel·lacions de records que alimenten la memòria individual i compartida. Memòria distant dels uns; i memòria propera dels altres.

Les ciutats que portem a dins les fa la memòria. És una idea que potser vaig llegir a Poétique de la ville, de Pierre Sansot, o a Le origini dell'urbanistica moderna, de Leonardo Benevolo. Quan som davant d'una casa, entrem en una plaça o arribem a un xamfrà, recordem que allí hi vivia un amic, o hi havia el bufet d'advocat on vaig entrar de passant, o és allí on férem el primer petó a una noia.

Les ciutats són, doncs, memòria emotiva, sensual, òptica, i fins i tot auditiva. Hi ha peces musicals que evoquen aquestes sensacions. La Girona de l'Onyar es reflecteix sobre les aigües. Però també en la melodia De nit al pont de Sant Agustí, de Francesc Cassú. Una sardana amb notes que sonen a batecs del cor i que encomana una melangia continguda.

El paisatge no és mai natural, sempre és cultural, diu Alain Roger en el seu llibre Court traité du paysage. El paisatge és cultural perquè inclou les persones. Tots els paisatges –també els urbans– són un producte de la percepció íntima, enriquida per tot allò que sabem, que hem experimentat, o que imaginem en els textos que llegim o en la música evocadora.

Ens passa a tots quan escoltem aquella sardana de Cassú, o la Girona m'enamora de Ricard Viladesau, on la tenora ens porta d'entrada a un univers cordial i serè per menar-nos cap a l'engrescament esperançat i exultant del salt. Les ciutats ens enamoren, tant si hi estem arrelats com si les recordem en la distància més enllà de la postal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.