Conte (negre) de Nadal
Rebentar nínxols i robar als morts és una mena de delicte que sempre ha existit: des dels antics egipcis fins a l'actualitat. Per això, el cas de l'enterramorts de Badalona que arrencava dents d'or de les despulles destinades a la fossa comuna planteja dubtes curiosos. Té caducitat, la dignitat d'unes restes humanes? En tenen, de dignitat, quan, segons el nostre sistema, es “netegen” nínxols i s'envien a la fossa comuna en una bossa? Repetim: no pots anar pel món violant tombes sense que la justícia hi intervingui. Però ha profanat cap cadàver, aquest noi? El problema és que no ho sé. I si el manso hagués fet donació a una ONG dels diners obtinguts gràcies a les peces dentals? L'hauria detingut, la policia?
El xicot ha declarat que no era conscient que hagués comès cap delicte. Per a ell era com si se les hagués trobades per terra, aquelles dents d'or. Si la donació d'òrgans està perfectament reglamentada, per què no ho està la de les restes que, un cop a l'ossera, passen a ser del tot anònimes? Un parent pot negar-se al fet que recuperin del cos del seu difunt acabat de morir una pròtesi de maluc nova i caríssima. Però anys més tard, aquest mateix parent és el que no es digna renovar el contracte del nínxol i permet que les despulles vagin a barrejar-se a la fossa comuna.
La dignitat dels vius es mesura per la dignitat amb què tractes els morts. Però resulta que nosaltres tenim un sistema d'enterraments que edifica pisos per encabir-hi uns morts que després, per saturació, per impagament, són enretirats i amuntegats a la fossa comuna. Ben lluny del sistema anglosaxó d'enterrar la gent a terra. Un cas com el de Badalona, a Londres, no hauria passat mai. Perquè a la fossa comuna hi van morts anònims i semblants, però no pas les restes de la neteja de les tombes “caducades”. Les tombes no “caduquen”, si de cas caduca el cementiri. Aquí, passat el temps, o continues pagant o te'n vas a la fossa comuna. I llavors hi ha el risc que, pel camí, algú t'arrenqui les dents. El respecte de debò el trobaran, per exemple, a Londres, si visiten l'antic cementiri de Hamlet Towers, fora dels circuits turístics. És un parc romàntic on passeges entre les tombes esbotzades pel temps, entre la vegetació humida i les arrels dels arbres esclafant làpides. L'enterramorts badaloní és un espavilat, d'acord. Però mirem de no ser excessivament hipòcrites. Que ara ve Nadal, matarem el gall i totes aquestes coses.
