Opinió

PLAÇA MAJOR

Art contemporani

Terrible bufonada sota l'aparença d'extrem moral: premiar la sinceritat. No em facin riure, si us plau

Tots sabem que bona part del que ens vomita la tele­visió és engany, però encara anem amb el lliri a la mà. Situem-nos: Tele­cinco, pro­grama El juego de tu vida, versió cas­tissa de l'ame­ricà The moment of truth. L'objec­tiu del pro­grama: pre­miar la sin­ce­ri­tat. El procés que seguim des de casa ens el recorda una piràmide amb cinc fases que s'il·lumina a mesura que el con­cur­sant diu la veri­tat i va gua­nyant pis­trincs en pro­gressió aritmètica: mil, tres mil, cinc mil, deu mil, qua­ranta mil i cent mil euros. Ens repe­teix la pre­sen­ta­dora (mala­gua­nyada Emma García) que el par­ti­ci­pant s'ha sotmès a un polígraf previ que li ha fet dues-cen­tes pre­gun­tes, de les quals l'atzar (ara ric) en triarà vint-i-una. El qüesti­o­nari furga en el més íntim de l'ànima de la víctima (nor­mal­ment amb fam mòrbida de reve­lar homo­se­xu­a­li­tats ama­ga­des, odis als pro­ge­ni­tors o actes il·legals fins ara secrets) i fa que la tensió s'acreixi gene­rant una extrema ver­go­nya ali­ena i una nàusea pro­vo­cada per la pro­fa­nació d'inti­mi­tats.

El nivell de com­promís de la pobra per­sona amb la veri­tat, la suor de les mans entor­to­lli­ga­des, el tic a les cames, les mira­des cre­ua­des amb els fami­li­ars que l'acom­pa­nyen a plató i que després del que ha dit dei­xa­ran de ser fins i tot família, el canvi cris­pant de llum, la veu en off repe­tint el sòrdid “Eso es: ver­dad”, els ner­vis al ric­tus, el marit que des­co­breix l'esposa infi­del, la mare que topa amb un fill ion­qui, la dona a qui el marit li fa el salt amb la com­pa­nya de feina, fills que saben que sa mare pre­fe­reix el seu germà, dones que sur­ten al car­rer sense cal­ces, àvies que s'han pros­tituït, man­dra de dut­xar-se, esta­fes a hisenda, con­so­la­dors ama­gats... Fins on és capaç d'arri­bar la huma­ni­tat?

La gràcia de tot ple­gat, la misèria que remou la lògica patètica de la tele­visió és que tots i cadas­cun dels con­cur­sants d'aquest vode­vil de cin­quena (i, per tant, les seves esti­ma­des famílies i amis­tats que els con­for­ten tocats i posats des de pri­mera fila), tots, dic, són actors con­trac­tats per la fac­to­ria de la cadena ale­gre. Ter­ri­ble bufo­nada sota l'apa­rença d'extrem moral: pre­miar la sin­ce­ri­tat. No em facin riure, si us plau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.