Opinió

Intel·lectuals que somiaven paradisos

S'han complert vuitanta anys de l'aparició de Paradisos oceànics, el primer llibre publicat per Aurora Bertrana. Ens ho recorda l'exposició itinerant titulada El somni republicà, oberta fins diumenge vinent al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona, després d'haver passat per Girona, Vilabertran i Blanes.

El catàleg inclou semblances d'escriptores republicanes de les comarques gironines, redactades per Anna M. Velaz. Presenta amb precisió la vida i obra de dones que els anys 30 del segle XX covaven un triple somni: el republicà, com diu el títol de l'exposició; el de l'emancipació femenina, que assolia llavors per fi la fita elemental del dret a votar; i el d'intel·lectuals que s'obrien a nous horitzons mentals i geogràfics.

Aurora Bertrana, nascuda el 1892, fou una personalitat representativa de l'embranzida cultural, social i política d'aquella generació que volia posar Catalunya al costat dels països més avançats del món, i que sentia atracció per terres exòtiques. Era una intel·lectualitat que somiava paradisos llunyans: la Polinèsia que Bertrana va viure de manera intensa; l'Àfrica del desert i de les selves que travessà Nicolau M. Rubió i Tudurí; l'Egipte fascinant que presentà Carles Soldevila a D'Ací i d'Allà en forma de Lletra a una dama que vacil·la; el Tahití i les mars del Sud que interpretà Josep Maria de Sagarra a La ruta blava; l'Aràbia de Faisal descrita per Carles Sentís en el seu llibre novell Cien años de sociedad.

Fou també una generació culta i civilitzada amb somnis republicans estroncats, com el de Carles Rahola, afusellat el 15 de març de 1939 per tres articles publicats el 1938 a Estudis napoleònics, un, i els altres a L'Autonomista, diari de l'esquerra catalanista moderada que el professor Lluís Costa situa en els orígens de la modernització de la premsa a Girona. El somni de Rahola era una Catalunya que sota la República i després de la guerra “tornaria a ser, en la pau i el treball, senyora de la seva llibertat i dels seus destins”. Un paradís perdut que només es podia somiar. Havia entrat en l'univers dels paradisos llunyans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.