Opinió
Echelon i l'independentisme
Als USA els pot interessar vigilar que l'emergent independentisme català sigui fidel als ideals de la cultura de les Time Warner, Coca-Cola, Ford, General Electric, Westinghouse i General Motors
John Le Carré, escriptor de fama i exagent de l'M16, considerava el setembre passat en una entrevista a La Vanguardia que els serveis secrets podrien estar analitzant la situació política catalana i l'augment del sobiranisme.
No cal ser expert en el tema, ni que aquesta revelació formés part dels documents filtrats per Wikileaks, per pensar que tots els grups independentistes emergents d'Europa són vigilats pels departaments especialitzats de la National Security Agency. L'NSA és l'àrea específica de la seguretat dels USA dedicada a la tecnologia informàtica i a desxifrar i interceptar missatges. Per fer aquesta tasca utilitza satèl·lits i centrals electròniques com el de la impressionant gàbia de Chicksands a Bedford, a la Gran Bretanya, compartida amb la Royal Air Force. Sobre la capacitat d'aquesta instal·lació vinculada a la xarxa Echelon vaig publicar durant els anys vuitanta diversos reportatges gràcies a les informacions que va facilitar-me el professor Mauro Di Vita, de la Universitat de Cambridge. Chicksands fou el tema suggeridor de la meva primera novel·la, Acció paral·lela (La Magrana, 1984), sobre els grups independentistes contraris als Jocs del 1992.
Els acords secrets que el govern Aznar va fer amb la CIA per lluitar contra ETA han utilitzat aquests sofisticats mètodes de l'NSA que han acabat donant resultats positius. La reunió es va produir el 30 de novembre de 2001 a Washington entre Aznar i el director de Seguretat Interior dels USA, Tom Ridge, amb la participació del director del Cesid, Jorge Dezcallar. La cooperació antiterrorista contemplava l'espionatge mitjançant els satèl·lits Echelon i Carnivore, que faciliten el control dels correus, mòbils, transaccions de targetes de crèdit i qualsevol tipus de transmissió electrònica. Interior del govern espanyol va entregar a l'NSA la llista de sospitosos, paraules i frases en clau per fer els seguiments.
Tot i que l'acció d'aquestes xarxes viola el dret a la privacitat i la Convenció Europea dels Drets Humans, el govern Zapatero ha mantingut els acords amb la CIA. L'espionatge, però, es podria haver ampliat als grups independentistes pacifistes.
A Catalunya haurem de conviure amb aquesta sospita de control mentre dissenyem el trànsit cap a la declaració unilateral d'independència i l'accés a la condició d'un nou estat de la Unió Europea. Acceptarà Washington, però, la nostra futura sedició o la desestabilitzarà com va fer amb la Revolució dels Clavells a Portugal?
‘Way of life'
Pensem en un element geoestratègic. Interessa als USA una Catalunya deprimida i ensorrada, dominada per la màfia russa? La nostra situació en l'àrea mediterrània (Barcelona és la seu de la Unió per la Mediterrània, UpM) esdevé clau per al Pentàgon.
Tot i haver votat majoritàriament contra l'ingrés a l'OTAN en el referèndum del 12 de març de 1986, junt amb Navarra i Euskadi, la cultura cinematogràfica, audiovisual i publicitària de Catalunya i els nostres hàbits de consum han estat copiats del way of life americà. Els Jocs del 1992 varen ser la porta d'entrada d'aquesta moderna “colonització de l'imaginari”, en paraules del pensador del decreixement Serge Latouche.
Als USA els pot interessar vigilar que l'emergent independentisme català sigui fidel als ideals de la cultura de les Time Warner, Coca-Cola, Ford, General Electric (segons Wikileaks la del contracte d'helicòpters NH-90 recomanada pel president Zapatero), Westinghouse i General Motors. No oblidem, però, que de la crisi en sorgirà una economia ecològica que requerirà noves complicitats i aliances.
Veurem, doncs, com els nostres líders independentistes s'espavilen i juguen intel·ligentment la partida internacional.
Han passat quasi 25 anys del referèndum de l'OTAN. Aquells que vàrem votar contra l'ingrés seríem ara proatlantistes si aquesta organització militar avalés una declaració d'independència amb el suport del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU? That is the question.
