Opinió

dies enrere

Preus nous, vida nova

Nus.

Aquests dies de formació del nou govern un parell de diaris han publicat les imatges del president Mas a la dutxa i el conseller Felip Puig a punt de tirar-se a l'aigua del port per participar a la cursa de Nadal. No entenc quina informació aporten al lector/ciutadà/votant les imatges dels cossos nus dels dos polítics. És una compensació per no poder despullar les intencions que porten? O els seus comptes bancaris? O el color definitiu del nou govern? Independent? Convergent? De centre dreta? De dreta amb ala esquerranosa?... Que es despullin!

Brecht.
Tal com va l'economia molts recorden aquella frase de Bertold Brecht sobre els banquers que deia: «Quina importància té robar un banc comparat amb la fundació d'un banc?» I encara per robar uns diners poden tancar-te a la presó i els especuladors financers que priven molta gent de les llars i els estalvis, són encoratjats i tot sovint premiats i tot. José Saramago proposava portar els responsables de la crisi mundial que patim als tribunals de l'Haia com a culpables de l'actual embolic econòmic. Per cert, un humorista ianqui fa riure explicant com al seu banc li fan pagar interessos per tenir un compte baix...! Culpable de guanyar i estalviar poc.

Fum.
Aquest any nou poc «fum, fum, fum!» del tabac amb la nova llei. Però si no es pot fumar als espais públic tancats, no sé què farem als teatres. Al Nacional, fan un esplèndid Agost amb un esplet d'actors genials amb l'Anna Lizaran i l'Emma Vilarasau al davant, i tots fumen com carreters el mateix dia que entra en vigor la nova llei antitabac. Primera d'una llista d'excepcions, o sigui que menys fums!

Directius.
El mal exemple de l'exministre Cascos que deixa el Partit Popular perquè no li donen el que vol és com a mínim lleig. La disciplina, la discreció i el joc net són només per als afiliats sense càrrec, i els directius poden exigir el que vulguin. Fan passar primer el mal que suposadament els fan a ells, que el dany que ells poden fer al partit. I en els discursos que ha fet fins ara parla d'Astúries com del «meu país», amb tot del dret, però després que no critiqui els altres. En lloc d'ex són ecs! I que recordi què va fer ell amb Vidal-Quadras!

Monuments.

Disputa a Barcelona perquè uns partits volien situar un monument dels gais (lesbianes, transsexuals, bisexuals...) davant de la Sagrada Família i l'Ajuntament el vol alçar en un altre indret. Tampoc no cal enfrontar posicions ni monuments. Potser hi hauria un acord si aquests diners es dediques-sin a ajudar persones amb necessitats, a indemnitzar gent castigada per la seva orientació sexual o a promocionar espais als mitjans públics sobre la seva problemàtica. Un monument és una mica pedra morta. Però, com se sol dir, ja és alguna cosa.

Catalans.
La primera catalana nascuda en començar l'any nou és filla de marroquins, i algun partit ja arrufa el nas i busca un català de soca-rel que va néixer mitja hora més tard. Què pretenen amb aquestes distincions? Que hi hagi catalans de primera i de segona o tercera? És catalana perquè ha nascut aquí i, sobretot, perquè ara els pares i ella quan pugui decidir, acceptarà ser catalana. La voluntat de ser és la que compta.

Càrrecs.
Els partits, tots, haurien de procurar que els canvis de govern després d'unes eleccions no semblessin al públic que són més que res una agència de col·locacions: jo trec el teu per posar-hi el meu i tot segueix igual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.