Opinió

L'endemà del dissabte

Creació.

Durant segles, la paraula Sudan –derivada de l'àrab Bilal al-Sudan (la Terra dels Negres)– es feia servir per designar tota la franja ampla que hi havia just a sota del Sàhara. El 1875, però, els egipcis, ajudats pels anglesos, van establir un protectorat al seu tros d'aquesta franja, i així mateix van traçar les fronteres del Sudan actual. El 1899, els anglesos van annexar aquest protectorat al seu imperi, governant-lo com si fossin
dos països separats (al sud,
per exemple, van prohibir les incursions dels predicadors musulmans del nord, el qual van buidar de missioners cristians). El 1947, els britànics van decidir convertir els dos territoris en una sola colònia.

Fracció.

9 anys després, aquest Sudan unit es va independitzar. De seguida, el poder central va ser acaparat per tres tribus que vivien al nord de Khartum i que volien islamitzar tot l'estat per la força. El 1958, els sudanesos del sud (que eren cristians o animistes) van rebel·lar-s'hi. Mig milió de persones van morir en aquesta primera guerra civil que va acabar amb l'establiment d'un estat laic el 1973. El 1983, però, el mateix
govern laic i els seus successors van tornar a lluitar contra els
infidels negres del sud, una
guerra continuada per la junta militar que els va substituir el 1989: l'aleshores oficial en cap, Omar al-Bashir, és el president actual del Sudan.

Separació.

Al llarg d'aquesta segona guerra civil (1983-2005), els pobles i ciutats del sud van ser bombardejats des de l'aire, milers de dones van ser violades i esclavitzades pels paramilitars àrabs i la resta de la població vivia com podia dels proveïments escassos distribuïts per ONG estrangeres.

Hi van morir uns dos milions
de persones. És en aquest context que el referèndum recent per la independència del sud
del Sudan ha tingut lloc.

És d'agrair que el govern espanyol hagi decidit reconèixer-la, en el cas que es materialitzés, tot considerant que serà vàlida perquè ha estat “negociada
entre les dues parts”.

El fet que una de les parts ha
estat la víctima durant dècades d'un govern central brutalment uniformitzador no sembla preocupar el govern espanyol
per res. Potser perquè tanta
violència estatal ha estat del
tot constitucional, emparada, concretament, per l'article 7è
de la Constitució sudanesa. No pas el 8è, que consti.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.