El poder i les prostitutes

El New York Times ha publicat fa poc un llarg estudi sobre la política italiana i la situació creada arran de les recents acusacions contra el premier Silvio Berlusconi. El títol és ben significatiu: Decadència i democràcia a Itàlia. Miren d'entendre quins són els mecanismes que es fan servir per tal que la figura estrambòtica, presumptuosa i menyspreable de Berlusconi no sigui vista com un mal a extirpar sinó fins i tot com un model a seguir. Aquesta és la percepció que es té des de fora. Però resulta que, en bona part, també és una reflexió que fan els mateixos italians. Chiara Volpato, per exemple, professora de psicologia social a Milà, escriu al NYT un article que parla, a partir de l'assumpte de les prostitutes i com a reflex del que succeeix a tota la societat, del “rol decoratiu de les dones, reduïdes a una simple decoració, la qual cosa confirma la seva posició subordinada en el conjunt del país”. Volpato va més enllà i també relaciona l'allau de notícies i la capacitat de perversió de la realitat que practica Berlusconi amb un “gegantí experiment social, un laboratori polític per a benefici d'un règim basat en el control dels mass media, en el poder que se'n deriva del seu ús. Això pot passar en qualsevol altre democràcia, a partir de l'exemple italià”.

Per acabar de confegir un retrat del que està passant, Antonio Monda, periodista de La Repubblica i professor de tècniques audiovisuals a la Universitat de Nova York, apunta l'aparició d'un “neopaganisme”, construït a partir de la figura d'un Berlusconi feliç i dissipat, lliurat a la bona vida gratuïta i sense neguits. “Ha connectat amb el caràcter di pancia dels italians, aquesta displicència a la qual ha sabut donar cos amb la seva pròpia imatge”. No ens confonguem, doncs. Rere l'aparença d'un delicte (que ho és), rere la rialla creguda i masclista, rere la il·lusió d'un mascle poderós que es manté en forma malgrat l'edat, rere l'insult a la consciència civilitzadora, s'hi amaga un subtil, intens, maligne propòsit de destrucció democràtica. Atenció, doncs.