són faves comptades
Un somni fet realitat
S'ha fet realitat la llibertat del poble egipci somiada per Naguib Mahfuz
No fa ni un parell de mesos, en aquesta mateixa columna, els deia que a Egipte, després de les eleccions legislatives, l'edifici Iaqubian s'ensorrava. El títol d'aquesta novel·la d'un deixeble de Naguib Mahfuz, Alaa Al Aswani, era la representació de l'Estat egipci que no només trontollava sinó que feia fallida, s'ensorrava. Avui és un fet. No és ni una metàfora ni un somni: és una realitat. “Hi ha gent que diu que quan es parla de consciència, germanor i justícia en el món només són paraules que expressen somnis. Però no tan sols els malsons es poden fer realitat, també es poden materialitzar els somnis”. Aquestes paraules les pronunciava després de rebre el premi Nobel de Literatura el 1988 l'escriptor egipci Naguib Mahfuz. I reblava la seva declaració així: “La llibertat de l'home és una cosa relativa però ininterrompuda. Se l'ha d'alliberar de la ignorància, de les malalties, de la injustícia dels governants. La història de l'home és la lluita per aconseguir la llibertat. Crec que amb la meva literatura he expressat la llibertat i l'alliberament de l'individu de tots els obstacles.”
La llibertat del poble egipci que un dia va somniar i plasmar en diverses de les seves obres Mahfuz s'ha fet realitat. Deixin-me que aquests dies que parlem d'Egipte i veiem el Caire convuls els recomani de llegir les novel·les d'aquest gran escriptor que potser els serviran per entendre millor aquella societat que ara es revolta. Les figures de les seves novel·les criden, clamen, llibertat pels seus fets i pels seus actes. Per exemple, Charlas sobre el Nilo és una protesta contra l'aïllament, El lladre i els gossos és una encarnació de la justícia social, Fills del nostre barri i Trilogia exposen el valor de la ciència i el de la saviesa. Els valors de la ciència, de la justícia social, de la llibertat, de la solidaritat són també islàmics i la ciència és adoració, segons l'islam. Miramar i El carreró dels miracles són dos títols que els poden acabar d'ajudar a prendre la justa mesura dels perfils dels que aquests dies han sortit al carrer per demanar llibertat després de més de trenta anys sota el mandat del faraó Mubàrak Primer. I que els han portat a manifestar-se amb el lema: “Ahir érem tunisians, avui som egipcis, demà serem lliures”.
