Opinió

dies enrere

Rebaixes

Ex.

Les paraules de l'expresident Felipe González dient que si es presentés a unes votacions obtindria més vots que Zapatero, més els passeigs constants d'expresidents per despatxos i reunions, fan una mica de nosa. Ja han tingut poder de sobra, ara han de saber guardar l'autoritat que van guanyar amb discreció i sense fer ombra als altres. Què n'ha tret Felipe González d'aquestes declaracions? Fer-se veure? Si enyoren el càrrec, que trobin una altra manera de moure la cua sense enredar el personal! Que els destinin a inauguracions, per exemple, o a cerimònies protocol·làries. I si l'empresa privada els ofereix càrrecs i sous altíssims, a ell i a Aznar, potser que penséssim si no han de renunciar a la paga d'exs que els paguem els ciutadans. Guanyen poder però perden autoritat.

Preus.

No s'entén gaire que d'un dia per l'altre els preus baixin la meitat i en alguns casos fins al 70% menys. No seria millor que ajustessin els preus durant tot l'any i així s'evitarien la febre de les rebaixes? O és que la gràcia de comprar després de festes consisteix a fer-se la il·lusió que estem fent una ganga? O és que més que rebaixes el que venen aquests dies és el rebuig? Preparem-nos amb la pujada de preus de la nova temporada amb nous models!

Idiomes.

Aquests informes secrets publicats amb tota l'empenta diuen que la diplomàcia ianqui a Barcelona mirava amb suspicàcia Carod-Rovira perquè no sap anglès: i ells, quants idiomes parlen? I en Guardiola diu també que un defecte d'en Messi és que no sap anglès i així no pot parlar amb mitja humanitat, però la llengua d'en Messi és el seu joc, diuen els entesos. Què fem? Ens passem tots a l'anglès i abandonem la resta?

Futbol.

Ens agradaria saber què ha canviat en el futbol perquè en temps de Franco es considerés l'opi del poble i ara sigui com una benedicció dels déus. Ara ja no distreu el públic dels temes importants? Què ha passat?

Capital.

Sembla que hem passat del capitalisme consumista al capitalisme col·laborador i cada cop les empreses ofereixen més oportunitats d'ajudar entitats benèfiques als seus clients habituals, o sigui que si compren una camisa ofereixen una samarreta a un asil o accions semblants. Potser és perquè el nivell de carències del món que ens envolta és tan gran que de moment aquesta és una manera d'aturar la revolta o la protesta dels desposseïts. Com a mínim és alguna cosa.

Obama.

El discurs d'Obama als funerals pels assassinats a Arizona ha tornat a obrir-li el cor dels ianquis. És un exemple del que pot fet, per a què pot servir, un discurs. Hauria de servir de model als polítics europeus que vessen tantes paraules per encendre més odis i promoure més enfrontaments! Fins i tot hem d'aprendre d'ells com parlar al públic per promoure una millor convivència.

Autonomies.

Ara resulta que l'Estat de les Autonomies és massa car, no funciona, no ens el podem permetre... etcètera. Qui el va proposar en el moment de la transició? Que parlin els autors del que en van dir cafè per a tothom i corregeixin els errors. Si és qüestió d'economia, que sotmetin els governants a control de resultats i que cobrin pel que fan bé, com els treballadors de veritat, potser així començaríem a funcionar millor i a estalviar una mica. S'ha calculat quants càrrecs calen per a cada departament? Les llistes que surten ara d'enxufats i privilegiats sense que el públic sàpiga la utilitat del que fan...!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.