Opinió

Giralt Miracle dissenyà emocions

Si sou dels qui, com feia el president Macià, sovintegeu les anades a Montserrat, val la pena que hi pugeu enguany abans del 28 de març. Podreu visitar en el Museu l'exposició que commemora el centenari de Ricard Giralt Miracle (1911-1994), un capdavanter en tipografia, il·lustració i disseny gràfic.

Giralt Miracle fou decisiu en la recuperació d'una consciència professional estroncada, com tantes virtuts culturals, el 1939. Ho diu Enric Satué en el llibre El disseny gràfic a Catalunya: en els anys 50 Giralt Miracle i Cirici Pellicer donaren el pas de gegant que restaurà la presència del disseny en la Catalunya de postguerra.

Giralt Miracle, en particular, era el pont que unia la sensibilitat de l'obra gràfica innovadora dels anys de la Generalitat republicana amb les iniciatives de represa coratjosa de l'avantguarda plàstica sota la pesada llosa del franquisme.

Podem copsar aquesta línia de continuïtat creativa en comparar dos cartells de Fira de Mostres exposats a Montserrat. M'ho remarcà Albert Traserra, un amic historiador que feia amb mi la visita. Mireu per una banda el cartell del 1944, tributari de l'estètica de la hipèrbole del volum i de la perspectiva, empeltada d'expressionisme, que havia dominat en el cartellisme de guerra de Goñi i de Renau. Contrasteu aquell cartell amb el de la Fira del 1961, amb solucions de colors i formes afins al pop-art.

El grafisme de Giralt Miracle recolzava en les sòlides bases de la tipografia. Ho ha remarcat el seu fill, el crític Daniel Giralt-Miracle. És un disseny de lletres amb noms que evoquen l'imaginari culte: els caràcters Xènius (1964), Pompeia (1963) i Gaudí (premi FAD 1962). Uns treballs acurats que enllaçaven amb la revolució tipogràfica dels anys 30 que a Catalunya encapçalà Enric Crous.

L'exposició Giralt Miracle coincideix en el mateix Museu amb una antològica de Manuel Capdevila (1910-2006), un paisatgista cabdal en la transició vers l'avantguarda. Fou un bon deixeble de Francesc d'A. Galí, autor de cartells memorables com els dels concerts de l'orquestra Pau Casals. Tots ells reflectiren emocions amb un traç català genuí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a