La tutoria, clau de la millora
Des del món de l'educació reclamen un canvi i una reorientació del nostre actual model educatiu, del qual anem constatant regularment les limitacions. Ens cal flexibilitzar l'organització escolar i trencar amb el paradigma imperant d'un mestre, una hora, una matèria, un grup d'alumnes (25-30 o més), un mateix ensenyament per a tots, etc. Aquest model continua sostenint-se sota una vella aspiració tan ingènua com estèril: tots els alumnes aprendran el mateix i al mateix temps. Per superar aquesta perspectiva caduca cal, entre d'altres aspectes, millorar i reorientar el paper dels tutors i, en general, el rol d'acompanyament que el professor realitza amb cadascun dels seus alumnes,
No n'hi ha prou que el professor tutor conegui a fons la història acadèmica, familiar i personal de cada noi i noia; ni tan sols que es comuniqui regularment amb la família per establir-hi lligams que enforteixin la proposta educativa del centre i hi donin coherència, sinó que a més a més de tot això es fa necessari, sobretot, que les funcions més docents dels tutors es reforcin. El tutor ha de ser aquell guia, mentor i referent que ajuda, dóna suport, orienta i condueix cada alumne envers l'optimització del seu procés d'aprenentatge acadèmic i, també, del procés de maduració i desenvolupament del projecte vital de cadascú. Hem de garantir que el professor tutor tingui prou temps, oportunitats efectives i incentius per acompanyar de forma personalitzada aquests processos en cada estudiant.
El tutor ha d'esdevenir el professor més proper, aquell que coneix més a fons els punts forts i febles de cada alumne; aquell que identifica els buits, llacunes o dificultats d'aprenentatge en les matèries curriculars i que, en la majoria de casos, proposa, les mesures pertinents per superar-les, les aplica i en fa el seguiment. Per això necessitarà gestionar temps didàctics individualitzats, conjuntament amb d'altres on la seva principal tasca serà conduir el grup classe o subgrups d'alumnes. Per altra banda, una altra funció tutorial primordial serà ajudar a configurar –al costat de l'alumne, la seva família i la resta d'educadors– el projecte vital personal de cada noi i noia en els seus vessants més educatius. Cal reforçar molt aquesta tasca d'acompanyament personal, integral, de l'alumne i, per descomptat, el seguiment personalitzat del seu procés d'aprenentatge. Aquest reforçament efectiu de les funcions dels tutors dels centres suposa, ben segur, una mesura molt eficaç contra el denominat fracàs escolar. Fracàs entès en tots els seus aspectes: no assoliment de les competències bàsiques, no acreditació a l'ESO, abandonament escolar prematur, no assoliment del màxim potencial dels alumnes amb més capacitats, etc.
Ja no resulta una quimera disposar de més espais d'individualització didàctica. Aquests espais no han de suposar suprimir-ne d'altres més grupals i socialitzadors. Al contrari, aquests també esdevindran més enriquidors en la mesura que les contribucions individuals siguin més profundes i amb més bagatge competencial. Millorar l'èxit escolar passa, entre d'altres coses, per la millora de l'èxit individual, tant des del punt de vista de les fites d'aprenentatge acadèmic com de les d'aprenentatge personal i social. Per això necessitem reorientar i revalorar – dotant-la dels recursos necessaris– la figura del professor tutor com a agent fonamental del canvi educatiu, tant de primària com de secundària.
En uns temps on cal marcar prioritats estratègiques, reforçar la professionalitat dels nostres mestres i professors tutors esdevé una inversió de qualitat garantida. Contra la desmotivació, l'abandonament i el fracàs d'un alumne cal activar l'esperonament des de l'exemplificació, l'acompanyament des de la proximitat i el suport des del coneixement, com a funcions pròpies dels tutors i tutores excel·lents.
