Articles

Sant Judes Tadeu i la llei electoral

Hem trigat poc a tornar-hi. Sí, estem parlant de l'aprovació d'una llei electoral pròpia. Ara, el president Mas ha manifestat la seva esperança que aquest tema pendent es pugui resoldre abans de dos anys. És el temps que s'ha donat per arribar al consens amb tots els partits. Ho ha manifestat al Parlament de Catalunya, a causa d'una pregunta d'Albert Rivera, el dirigent de Ciutadans. Ha respost que costarà molt però que, tanmateix, cal intentar-ho. Bé, per nosaltres que ho intenti. ¿Però què ha canviat respecte a la llunyaníssima data del 2009, quan la famosa ponència formada pel tripartit per menjar-se definitivament aquesta patata calenta no va poder ni posar-se-la a la boca? Ara, si es forma una altra ponència, gairebé ens en riurem abans que comenci a treballar i tot. L'únic canvi real que hauria pogut desencallar la qüestió hauria estat l'aritmètica parlamentària. Però les eleccions del 2010, tot i ser generoses amb CiU, no ho van ser suficientment per permetre-li elaborar una llei electoral.

I la pena és que mentre els uns i els altres continuen marejant la perdiu calculant quants de vots guanyen o perden segons la llei que es faci, no podem aprofitar l'oportunitat de debatre a fons altres qüestions que hi van lligades (secundàries, però igualment interessants). Per exemple, la de les llistes obertes. És una variant del sistema electoral que es caracteritza perquè els votants (en una proporció més alta o més baixa) fan una tria de persones. No voten una llista blindada, com ara (on l'ordre dels candidats i, per tant, l'elecció per part dels electors, ve predeterminada per la mateixa llista, que confecciona i tanca el partit polític). Hi ha moltes menes de llistes obertes i es diferencien en la capacitat superior o inferior del votant a l'hora de triar més o menys persones de les llistes.

La província de Barcelona dóna vuitanta-cinc diputats. S'imaginen escollint-ne quinze d'aquí, vint d'allà, trenta-un de més enllà… Siguin sincers; ¿no pujaria l'interès electoral, a hores d'ara, amb els escàndols que hi ha relacionats amb els partits, que vostès i jo poguéssim votar les persones que volguéssim, transversalment, com quan ens posen davant el llençol aquell tan curiós per votar al senat espanyol.

Dissortadament, la llei electoral no es pot aprovar per trossets. O sencera, o res. O sigui que, un cop més, posem el ciri a sant Judes Tadeu. Sí, ho han endevinat: el patró dels impossibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a