Articles

EL TEMPS QUE FUIG

Una de freda

Renunciar a la llengua pròpia és de gent mesella i espero que no
ho hagin de dir mai dels catalans

He tornat d'Andorra una mica alacaiguda. No hi he pas anat a comprar formatge, he anat
a un Lycée a parlar de literatura als alumnes. Els adolescents andorrans són com els de
tot arreu, inquiets, llestos i divertits, però al pati i al carrer hi he sentit molt poc català. Ja sé que en un dia no es pot fer un treball de camp, però m'ha fet la sensació que parlava català la gent autòctona, amb llocs de treball d'un cert nivell, i parlaven en castellà els nouvinguts, que ocupen feines menys qualificades. Ara allà comencen la campanya electoral, espero que als polítics els preocupi i se n'ocupin. Em van dir que els portuguesos, el col·lectiu més nombrós que hi ha, renuncien a parlar la seva llengua d'origen i fins i tot a casa seva parlen castellà. Això de renunciar a la llengua pròpia –materna, en deien–, és de gent mesella, de poc esperit, i espero de tot cor que no ho hagin de dir mai dels catalans. Ras i curt: es perd el portuguès i recula el català, tot i tenir l'administració al darrere i ser l'única llengua oficial. I el castellà guanya terreny. Si algú sap què hem de fer, que m'ho expliqui.

Ah, però no tot són penes: m'he tornat a eixorivir pensant en la manifestació que hi haurà el dissabte 16 d'abril, a València, per reivindicar la recuperació del senyal de TV3 en aquesta part del país. Ha de ser una manifestació potent, d'aquelles que carreguen les piles i que posen contra les cordes els polítics! Suposo que a hores d'ara tots sabeu que en Lluís Llach hi serà i cantarà, o sigui que com que la causa s'ho val trencarà el silenci artístic que ell mateix es va imposar. Haurà de cantar a l'aire lliure perquè el PP valencià no ha deixat cap local als organitzadors. Millor: així hi cabrà més gent! Lluís Llach deia en una entrevista que l'independentisme català ara per ara no té cap líder, però que és molt important els moviments que hi ha al darrere, els de la societat civil organitzada. És el magma de què parlava en una altra columna, que s'està congriant i que un dia vessarà. I una altra molt, molt bona notícia: heu sentit el gran Andrés Iniesta parlant en català? “A poquet a poquet”, va dir. Sí senyor, bravo! Vinga, Messi, que tu també pots!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.