Sortu surt del túnel

Es miri com es miri, la solució política del problema basc no començarà a dibuixar-se fins que l'esquerra abertzale, més o menys lligada a un passat de ressonàncies radicals, no tingui l'oportunitat de presentar-se clarament i sense embuts a unes eleccions. Fins que el moviment d'alliberament (i no ho dic jo: ho va dir Aznar) no tingui un espai de representació i d'incidència en el marc legal. El dia que això passi, la democràcia espanyola arreglarà una anomalia que neix en la llei de partits i que es presenta com un dels esculls més perillosos del procés de pau. És evident que, per a la salut d'aquesta democràcia, no s'hi val a jugar el joc d'un partit que funcioni com a branca política d'una organització terrorista. És tan evident això com la ceguesa que es deriva de pensar que la simple il·legalització esborra del mapa un percentatge molt alt de la població que té, fonamentats i estructurats, desitjos independentistes.

Per tal que la desaparició d'ETA sigui efectiva i sense marxa enrere, la negociació és tant o més primordial que l'acció policial. Ho és tant pel fet que només s'hi val a lluitar contra la violència sense sentit si, en contrapartida, s'accepta el protagonisme d'una opció radical que va beure de la mateixa font ideològica dels terroristes i que ara opta per la renúncia a la violència sense rebutjar els principis fundacionals.

La sentència del Suprem, tot i contrària a Sortu, obre una escletxa molt significativa amb el vot particular de poc menys de la meitat dels magistrats. Aquests set jutges proclamen que Sortu té dret a existir i que no s'hi val a considerar el partit abertzale com “una amenaça objectiva i greu per a la democràcia” sota arguments que no són capaços d'aportar cap prova concreta en contra de la seva legalització. Tanta duresa hi ha en el vot negatiu com serenor jurídica i intuïció política en el vot a favor de Sortu. I aquests jutges no són pocs ni són sospitosos de connivència amb el terror. Simplement parlen amb sentit comú, amb voluntat pacificadora; sense prejudicis mentals.