La plantació

Cata­lu­nya s'ha plan­tat. Ha aga­fat cos La ben plan­tada. Fa cent anys que va aparèixer en forma de lli­bre, aquest seguit de glo­ses que Eugeni d'Ors publi­cava a La Veu de Cata­lu­nya, i que venien a ser una mena de guia espi­ri­tual i estètica per a la Cata­lu­nya del segle XX. En la figura de Teresa, s'hi pro­jec­tava l'ideal físic i la bellesa moral que pro­jec­tava el nou­cen­tisme. Ben dife­rent a la Geo­gra­fia espi­ri­tual de Cata­lu­nya, on Artur Blade-Desum­bila, va reco­llir els pen­sa­ments de Fran­cesc Pujols.

I tan dife­rents. El cata­lanòfil Henry Etting­hau­sen publica a l'Avenç que sota l'apa­rença d'una novel·la ano­dina La ben plan­tada “par­ti­cipa de noci­ons i acti­tuds pro­to­fei­xis­tes”.

La Guerra Civil aca­ba­ria esquei­xant el país, i la nos­tra geo­gra­fia encara no se n'ha refet. És clar, molt lluny del dia, que crec que aca­barà arri­bant, que els cata­lans ho tin­drem tot pagat, pel fet de ser-ho. Encara no ha arri­bat l'hora, però mirem de dur sem­pre al damunt un moca­dor per eixu­gar les llàgri­mes d'ale­gria dels ulls d'aquells que ens encai­xin la mà, con­vençuts de tocar la veri­tat. I arri­barà el dia que els revi­sors ens besa­ran els peus quan els diguem que no tenim bit­llet però que som cata­lans. Som lluny, de tot ple­gat, perquè l'incen­tiu del 5 % menys pels bit­llets de tren ens ha arri­bat més tard, i de moment qui paga som nosal­tres. I con­tra la dita popu­lar aquí paguem però no manem.

Pot­ser per això, l'últim malentès, el nou estira-i-arronsa entre els governs català i espa­nyol, ha aca­bat amb plan­tada. Que plantéssim cara, ens ho va dei­xar com a tes­ta­ment, ho dema­nava, l'enyo­rat Joan Solà des de les pàgines de l'Avui.

Que plantéssim cara i sense maqui­llatge. Perquè la dis­cussió d'ara és nova. Per bé que ens soni a una vella cançó: la de no pon­dre cap més ou i el sou que ens escla­vitza. Si de cas, el sou no l'enge­guem a fer punye­tes, però sí que en l'acti­tud del govern cen­tral hi ha tics més pro­pis de plan­tació que el d'un estat que ens ser­veixi. És per això que Mas­ca­rell busca un estat efi­ci­ent, i pro­posa el cata­la­nisme deu­cen­tista. És per això que Mas i Pujol cre­uen que el que tenim no ens atén.