Com fitxes de dòmino
La situació s'agreuja quan l'administració no pot complir amb els seus pagaments
Un empresari truca al seu proveïdor i li comunica que no podrà atendre el pagament de les seves factures. Els comptes de la fàbrica o del comerç són positius, però no té liquiditat, o sigui, diner líquid disponible. Espera resoldre aviat aquest problema, li diu, tot i demanant-li comprensió. El proveïdor, al seu torn, deixa de pagar les empreses que li donen servei, perquè comptava amb aquells ingressos per fer-ho. Les empreses de serveis tenen dificultats per pagar la nòmina al personal i demanen al banc o caixa amb què treballen, que els faciliti un crèdit temporal per unes setmanes, fins que la situació es regularitzi. Mentrestant, comuniquen al personal que han tingut una incidència en els cobraments previstos i que trigaran uns dies a pagar els salaris.
La caixa o banc, que rep dotzenes de peticions d'aquell estil, es veu obligada a augmentar les seves provisions per cobrir uns crèdits que entren en el concepte de morosos, segons les circulars del Banc d'Espanya. El director de l'agència o sucursal respon a la petició de crèdit o de descobert del seu client dient que no té possibilitats d'augmentar el crèdit concedit per l'oficina, mentre tremola en pensar amb la trucada del seu superior, al qual no donarà bones notícies.
La situació actual és com la d'una bola de neu que es va fent grossa a mesura que rodola muntanya avall, o com les fitxes d'un dòmino que, en caure, fan tombar la fitxa veïna i aquesta, una altra, en ràpida successió. La restricció creditícia és una de la conseqüències més nefastes d'aquesta crisi econòmica, durant la qual també hem vist una filera de fitxes de dòmino que es tombaven. Primer la crisi immobiliària, per un excés d'oferta, després la crisi financera i una excessiva dependència exterior en el finançament per part de bancs i caixes, la baixa en el consum per part de particulars i empreses, la restricció creditícia provocada per la falta de liquiditat de bancs i caixes. Al final, és un gos que es mossega la cua. S'ha de trencar aquest cercle viciós si volem restablir la normalitat. No hi ha res pitjor per a una economia que un sistema financer sense capacitat per finançar el circulant de les empreses. Aquestes potser no van malament, però hi aniran si no poden vendre els seus productes, donant les facilitats de pagament habituals al seus clients.
I la situació s'agreuja quan és l'administració pública la que no pot complir amb els seus compromisos de pagament. A vegades no és que no ho pugui fer, sinó que es posa en evidència la poca eficiència dels circuits administratius. Tenir un funcionariat eficient és fonamental per a una economia. I eficient vol dir procediments burocràtics àgils, mínims, però controlats.
A vegades és necessari donar un pas enrere per part de tots els col·lectius i agents socials. És dolorós, però no podrem estalviar el dolor, donem el pas o no. Per part dels governants, només hi ha una manera de compensar-lo: introduir una mica d'èpica en el seu discurs, que creï il·lusions en el futur. Per això cal reintroduir valors a la societat.
