Opinió

el quadern

Que vingui el llop

«Els desaprensius de la xarxa es queden tan amples parapetats darrere el seu món virtual i no hi ha cap llop, ni verídic ni virtual, que els clavi els ullals»

No sé quin rumb hau­ran aga­fat els esde­ve­ni­ments quan el lec­tor lle­geixi això, però en el moment que jo ho escric, la com­pa­nya i amiga Irene Rigall con­ti­nua des­a­pa­re­guda. No en sabem res des del 16 de març. Jo em vaig assa­ben­tar que la Irene havia des­a­pa­re­gut quan un amic em va tru­car esve­rat dient que aca­bava de rebre un cor­reu on s'anun­ci­ava la des­a­pa­rició de la peri­o­dista i es dema­nava ajuda per tro­bar-la. He d'adme­tre que la meva pri­mera reacció va ser de reserva i vaig etzi­bar-li al meu comu­ni­cant: «Segur que no és alguna d'aques­tes bro­mes que dar­re­ra­ment s'esti­len a inter­net?». Vàrem fer les com­pro­va­ci­ons bàsiques i aviat vam enten­dre que no es trac­tava de cap broma. Però la meva reacció no era injus­ti­fi­cada. Feia pocs dies el meu cor­reu electrònic havia estat bom­bar­de­jat amb mis­sat­ges sobre «la des­a­pa­rició d'una ado­les­cent a Besalú» i «la des­a­pa­rició d'una noia a Mataró» que en el mis­satge ori­gi­nal deia que era filla d'un com­pany o com­pa­nya de feina d'algú i amb el prec exprés de reen­viar el mis­satge per donar-la la màxima difusió. Els mis­sat­ges acom­pa­nya­ven també una foto­gra­fia de la des­a­pa­re­guda. En aquests casos també vàrem fer com­pro­va­ci­ons sobre la seva vera­ci­tat i era tot men­tida No hi havia noia des­a­pa­re­guda a Besalú, ni a Mataró. Dies després encara em va tor­nar a arri­bar el mis­satge de la falsa des­a­pa­rició a Mataró. I és clar, em va fer enfu­ris­mar. Pas­sada l'enra­bi­ada, la cosa em fa ballar el cap. Qui cony deu ser que se les empesca per inven­tar-se fal­ses des­a­pa­ri­ci­ons i inun­dar els webs amb mis­sat­ges que enga­nyen la gent? Quin bene­fici en tre­uen aquests beneits? Es rebol­quen de riure veient com cir­cula la seva farsa per la xarxa? Els fa trem­par veure la capa­ci­tat que tenen per enta­ba­nar la gent?... Perquè l'única con­seqüència que jo hi veig és que a la gent li pot aca­bar pas­sant el que em va pas­sar a mi: que aca­bis dub­tant quan arriba un mis­satge verídic i el per­ju­dici que això com­porta per als afec­tats de veri­tat. És exac­ta­ment el mateix cas que el del conte del pas­tor men­ti­der que tot el dia cri­dava que venia el llop per fer la gra­ci­eta i el dia que va aparèixer el llop de veri­tat ningú no li va fer cas. Al conte hi va haver nefas­tes con­seqüències per al men­ti­der. La pena és que en la rea­li­tat aquests men­ti­ders que difo­nen fal­ses infor­ma­ci­ons no aca­ben tenint cap càstig espon­tani com sí que va tenir el pas­tor men­ti­der. Ara no recordo si en el conte, tal i com me l'expli­ca­ven a mi, el llop se li va men­jar les ove­lles o se'l va crus­pir a ell i tot. L'avan­tatge és que en els con­tes hi pots posar el final amb la mora­lina que vul­guis quan els expli­ques. Però els des­a­pren­sius de la xarxa es que­den tan amples para­pe­tats dar­rere el seu món vir­tual i no hi ha cap llop, ni verídic ni vir­tual, que els clavi els ullals. Una llàstima. Perquè merei­xe­rien un escar­ment. Com les dones que denun­cien fal­ses vio­la­ci­ons o fal­sos mal­trac­tes dels homes. Per culpa d'aques­tes men­ti­de­res es posa en dubte el tes­ti­moni d'autènti­ques vícti­mes ultrat­ja­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.