Articles

Coneixement i escola

El des­a­cord entre l'interès dels nois i noies per l'estudi i les ofer­tes acadèmiques que la ins­ti­tució esco­lar els ofe­reix cons­ti­tu­eix una entre­llaçada xarxa que comença a tei­xir-se des dels pri­mers anys d'esco­la­rit­zació, que es va con­so­li­dant a la primària i que acaba en rup­tura al final de la secundària obli­gatòria per a un per­cen­tatge molt sig­ni­fi­ca­tiu dels nos­tres joves. Uns aban­do­nen precoçment, altres van repe­tint cur­sos i uns ter­cers aca­ben per no poder acre­di­tar l'edu­cació bàsica al final de la secundària obli­gatòria.

Cal pre­gun­tar-se per les cau­ses d'aquest des­a­cord i, entre d'altres aspec­tes impor­tants, plan­te­jar què resulta essen­cial que ense­nyin les esco­les avui i com ho hau­rien de fer-ho perquè fos eficaç. Per fer això es reque­rei­xen impor­tants dosis d'humi­li­tat, pers­picàcia i intuïció, tant en el diagnòstic com en la terapèutica. Hem d'estu­diar les actu­als moda­li­tats d'accés al conei­xe­ment, espe­ci­al­ment dels infants i joves. També és impor­tant esbri­nar quin tipus de conei­xe­ment adqui­rei­xen (el què) i mit­jançant qui­nes estratègies o recur­sos ho fan (el com). En aquest dar­rer aspecte el paper de les tec­no­lo­gies, espe­ci­al­ment de les xar­xes soci­als, hau­ria d'inter­pel·lar tots els pro­fes­si­o­nals de la docència.

Els con­tin­guts que, tot uti­lit­zant la xarxa, apre­nen els nos­tres nois i noies pel seu compte, o amb l'ajuda dels amics, són habi­tu­al­ment de caire dis­pers, poc con­sis­tents i molt sovint s'hi arriba per dre­ce­res i per casu­a­li­tats que la pròpia xarxa pro­por­ci­ona. Alguns, pocs, res­po­nen als interes­sos de la pri­mera cerca però molts altres, la majo­ria, solen arri­bar com a efec­tes col·late­rals de la nave­gació i, molt sovint, osten­ten el poten­cial de ser “des­co­berts” al moment. Apa­rei­xen des de no se sap on i són pro­por­ci­o­nats per no se sap qui. Sovint són con­tin­guts sig­nats (algú els ha pen­jat o escrit i se'n fa res­pon­sa­ble) però mol­tes vega­des ni això, no hi ha refe­rents. Tot i així, el seu poten­cial impacte cog­ni­tiu en els nens i joves pot ser de més abast i pro­fun­di­tat que un bon gra­pat d'hores de docència pre­sen­cial amb un pro­fes­sor.

Evi­dent­ment no es tracta de com­pe­tir amb la xarxa sinó, sim­ple­ment, d'accep­tar l'existència d'aquesta rea­li­tat. Ni l'escola ni els docents tenen l'exclu­si­vi­tat del conei­xe­ment. Aquest es troba a la xarxa glo­bal i tot­hom (con­nec­tat) hi pot acce­dir. Com a con­seqüència, la funció esco­lar s'ha de revi­sar a fons. Com més tri­guem a fer-ho més difi­cul­tats tin­drem. En les aules dema­nem als nos­tres estu­di­ants que apa­guin el mòbils i que es des­con­nec­tin del món, supo­sa­da­ment vir­tual, per con­nec­tar-se a l'ofe­ri­ment de conei­xe­ments que ges­ti­ona en exclu­siva la ins­ti­tució esco­lar mit­jançant la seva litúrgia tra­di­ci­o­nal. Però els alum­nes d'ara arri­ben a les aules amb un con­si­de­ra­ble bagatge de conei­xe­ments adqui­rits de manera no for­mal més enllà de l'escola, i on l'accés a la tec­no­lo­gia de la infor­mació i la comu­ni­cació els ofe­reix con­ti­nu­a­des opor­tu­ni­tats d'apre­nen­tatge.

Com hem d'orga­nit­zar l'escola quan sabem que l'accés al conei­xe­ment dels nos­tres nens i nenes es pro­duirà –es pro­du­eix– mit­jançant múlti­ples moda­li­tats no for­mals i, en bona part, pura­ment per l'atzar de la nave­gació digi­tal? Quin paper cal reser­var a les aules esco­lars davant aquesta con­fluència de conei­xe­ments? L'escola no podrà com­pe­tir en l'acu­mu­lació patri­mo­nial dels sabers, sinó que haurà de reno­var-se i atri­buir-se noves fun­ci­ons, entre les quals la d'esde­ve­nir cen­tre estratègic per a la sig­ni­fi­cació i la jerar­quit­zació del conei­xe­ment. No tot conei­xe­ment és igual d'impor­tant ni pro­duc­tiu en la tasca de bas­tir la pròpia per­so­na­li­tat –també l'acadèmica i la cul­tu­ral– dels nos­tres joves. Aquesta tria, aquest repar­ti­ment de nivells de sig­ni­fi­cació, entre tot el ven­tall de conei­xe­ments a l'abast dels nois i noies –i de tots els ciu­ta­dans–, serà la prin­ci­pal tasca dels edu­ca­dors pro­fes­si­o­nals del segle XXI, amb escola o sense.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.