Sant Tomàs i els fideus
En aparença, això que se celebra cada any a Sant Tomàs de Fluvià un diumenge de primavera és una trobada d'amics convocats pel senyor rector emèrit de Roses, que es reuneixen per una fideuada sorollosa i monumental. Però això no és tot. Sí que allà a la pallissa i l'antic corral de can Quel és on rebenta el bot la celebració, però és una festa que ha començat força abans.
Al magnífic temple romànic de l'antic monestir de Sant Tomàs (documentat el 1093 amb l'acta de dedicació per part del bisbe de Girona Bernat Umbert) s'hi ha celebrat abans una missa altament participativa, on el clima de benestar, confiança, familiaritat, serenor i amistat hi són palesos. Una missa canònica (només faltaria), però única i diferent, al final de la qual el propi celebrant anunciava que la imminent fideuada seria més ben feta i bona que mai. I així va ser: sí, mossèn Joan. Mèrits atribuïbles als Pescadors de Roses (“de la barca al plat”) i a tot l'equip de can Quel, bona gent, amable i servicial, que munten i paren, serveixen, recullen i endrecen amb una dedicació unànime, sense esquerdes. La cosa ja fa anys que dura, i enguany vam estar acompanyats d'una natura inflada de verds ubèrrims, un cel net com una diapositiva i l'alegria habitual. Només algun mosquit pertorbà (poc) que tot anés com una seda. Ad multos annos.
