‘Punk' als llibres, rock al museu

Triple aposta per un Sant Jordi d'imperdibles: Odio obedecer, de Xavier Mercadé; Que pagui Pujol, de Joni D, i Harto de todo, de Jordi Llansamà, també conegut per Jordi BCore per haver creat aquesta discogràfica independent, una de les més actives de Barcelona juntament amb la Kasba de Joni D. Tres bons llibres sobre l'escena punk barcelonina dels anys vuitanta, que també va existir, per si algú ho dubtava. El més curiós de tot és que, en pocs mesos, aquestes tres novetats editorials, en certa manera complementàries –les fotografies de Mercadé, la memòria de Joni D, les entrevistes gairebé sociològiques de Llansamà–, han cobert un enorme buit de més de 20 anys, durant els quals no s'havia publicat res sobre aquests episodis de la Barcelona preolímpica, àcrata i autogestionària, la ciutat subterrània dels casals alternatius en cases ocupades, els fanzines, les ràdios lliures i l'acceleració creixent: del punk-rock al hardcore. Segurament era necessari que els tres autors, que van viure tot allò en primera línia de foc, tinguessin prou edat i perspectiva per retratar aquells fets d'una manera força objectiva, que no vol dir desapassionada. Tant de bo tots tres llibres ocupin avui una bona posició en les llistes de no ficció. Tot el que expliquen és cent per cent real i va passar en aquella ciutat tan moderna, tan mediterrània i sense màcula... ni memòria.

També a Barcelona ha nascut fa poc el Museu del Rock de Jordi Tardà, al majestàtic centre comercial construït sobre les ruïnes de la plaça de toros de Las Arenas. Deixant de banda el vessant comercial de la iniciativa, està bé que Tardà vulgui que el museu tingui vocació pedagògica i que, progressivament, també posi al servei dels investigadors milers de documents. I per què no? Fa temps que el rock va deixar de ser un fenomen juvenil per convertir-se en una manifestació cultural de primer ordre que entra amb normalitat als museus i a les llibreries, mentre continua sonant ben fort i distorsionat en locals de tot el món. A propòsit: felicitats, Orella Activa, per aquests 10 anys defensant la música en directe.