Opinió

LA TRIBUNA

Interpretar les eleccions

L'abstenció és el fet més rellevant de les municipals: és la que ha tingut els millors resultats

D'anàlisis de les eleccions n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà per donar i per vendre. Com es deia en català antic, “tants caps, tants barrets”, és a dir, que el punt de focalització d'un objecte, d'un ser viu, d'un paisatge i d'una situació condiciona la visió, i consegüentment, el concepte, de l'observador.

Després de les conclusions dels científics, encara porugues, explicades una mica a l'abast per Stephen Hawking, l'escepticisme se'ns planta absolut aquí mateix, davant la nostra ment, sobretot quan et treuen el vel de la felicitat i et comuniquen que no sabràs mai més en quina de les enèsimes dimensions es mou la teva vida, ni podràs endevinar en quin dels multiuniversos t'has passejat –aquestes hipòtesis científiques et converteixen el misteri de la santíssima trinitat en una endevinalla d'en Màrius Serra–. Després de saber, doncs, quin ha estat el gran disseny de tot això que veiem, imaginem i pressentim, opinar sobre quina és la causa del resultat d'unes eleccions pot esdevenir una missió impossible, perquè qui sap què mou un o una votant a agafar una papereta enlloc de qualsevol altra? Qui sap el punt de vista particular de cada vot?

Per això, amb una mirada més o menys escèptica, et preguntes d'on surt tanta eufòria dels partits que han obtingut bons resultats en les municipals. No deixa de ser comprensible l'alegria d'una formació que guanya en nombre d'alcaldes. O bé que ha pujat els resultats enfront de les eleccions anteriors. Tanmateix, en una segona anàlisi, seria d'esperar que la sensatesa impregnés les declaracions dels líders polítics, sobretot els de les cúpules.

En primer lloc, les municipals les guanya o perd cadascú en el seu municipi. Mai no es podrà saber fins a quin punt el condicionant d'uns resultats rau en les sigles o en les persones. Però, que els caps de llista hi tenen molt a veure, és admès per tothom. Com s'explica, si no, que en diversos municipis la llista més votada sigui la d'un grup d'electors acabat de formar, sense cap més lligam que els simpatitzants personals?

D'aquí que no s'entengui la capitalització que els partits fan dels resultats municipals, tot oblidant alegrement un factor tan decisori com l'esmentat.

Els èxits o els fracassos –per parlar amb els estúpids conceptes d'aquesta societat caduca–, les victòries o derrotes –per utilitzar les velles paraules de guerra–, els ha de celebrar el municipi. És el municipi qui ha escollit, no pas una demarcació més àmplia base d'uns altres comicis.

L'extrapolació dels resultats de les municipals porta, senzillament, a un miratge. Que un cap de llista sigui votat, depèn d'ell mateix i del programa municipal que presenta. Ja pot cridar ous a vendre un candidat si explica als ciutadans que els apujarà les taxes i els impostos municipals, IBI inclòs, i un altre que els promet el cel però no connecta amb la psicologia de grup, com succeeix sovint.

Doncs les lectures que es fan per part del sanedrí dels partits polítics solen ser, si res més no, esbiaixades, per no dir ridícules. Com gosa doncs CiU extreure de les municipals una conclusió com aquesta: “Els ciutadans referenden la nostra política” –la de les retallades de sanitat i ensenyament, s'entén–? El govern dels millors té prou intelligentia introduïda a l'ADN per creure's el missatge d'una conclusió tan simple.

Per què no fan tots plegats –guanyadors i vençuts– una lectura consistent en l'anàlisi rigorosa d'un fet?: el 50% de ciutadans del cens electoral no han votat. Aquesta abstenció és el fet més rellevant de les recents municipals: és l'abstenció qui ha tingut els millors resultats. Per què tots aquests partits que es passegen cofois i els que ploren davant les càmeres, tots plegats no fan una lectura del rebuig al sistema de fer política? Per què no es pregunten per què les CUP s'han convertit en una força emergent? Per què, de passada, no deixen penetrar a la ment la imatge de tants nois i noies, gent de mitjana edat i vells plantats a les places públiques a la recerca d'una barca de salvació? Com és que no intenten, tots plegats, mirar-se la vida des d'una perspectiva diferent, au-delà dels interessos, il·lusions i fites del seu estret punt de visió?

Senyors i senyores: en aquestes eleccions els ciutadans i ciutadanes han dit prou! Obrin els ulls i potser se n'adonaran! Moltes persones, entre les quals m'hi compto, volen alguna cosa més que el joc dels partits polítics tancats en banda, dels partits que trien sols els candidats, que governen durant 4 anys, amb una soledat volguda, sense escoltar el personal, per després passar quinze dies de corre-cuita, voteu-me, sóc el millor. I... tornem-hi.

És clar que la meva conclusió depèn d'un punt de vista dins aquest univers tan complex de les eleccions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.