No surten els números

No fa tant. Quatre anys enrere alguns incloïen el dentista dins del sistema de sanitat públic, com a promesa electoral. O la gratuïtat dels llibres de text. Una legislatura més tard, el govern ha aprovat aquesta setmana l'esperat pressupost de la Generalitat, un projecte en què el nivell de despesa retrocedeix justament fins al de 2007.

Són uns comptes amb “poc marge” per a la negociació, com definia el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Això a l'inici del camí parlamentari d'uns números que han de tirar necessàriament endavant. El seu rebuig comportaria anar directament a unes eleccions anticipades. Un escenari que passats sis mesos de les catalanes i dues setmanes de les municipals, amb un PSC i una ERC a la recerca de líder, no és creïble. I no només això, en plena crisi, el missatge d'inestabilitat que es donaria de Catalunya i, de retruc, de l'Estat espanyol, no és desitjable per a ningú.

Els comptes estan sotmesos a una doble tensió, la del govern espanyol perquè Catalunya compleixi amb el límit de l'1,3% de dèficit fixat al Consell de Política Fiscal i Financera, i la de l'oposició que no admet retallada en l'aportació per a les polítiques socials. El gran problema és que no surten els números. I la responsabilitat, compartida. Del govern espanyol, per negar-se a avançar els 1.450 milions del fons de competitivitat aquest any i del tripartit, que en el darrer exercici va permetre que el dèficit es disparés fins al 3,9% del PIB. L'executiu de Mas, però, és l'encarregat d'elegir quines són les prioritats i per on passa la tisora.

El projecte de pressupost del govern és un desafiament –obligat– davant dels requeriments de Madrid. Com els d'altres territoris, incompleix el límit i situa el dèficit en una xifra inicialment anunciada com “per sobre del 2%” que ha acabat enfilant-se fins al 2,66. Es retalla un 10% que no és lineal i que, en el cas de la sanitat, és del 6,5% respecte del pressupostat en els darrers comptes del tripartit. L'exconseller d'Economia, Antoni Castells, allunyat del pim pam pum del dia a dia, avalava la necessitat d'un “ajust dràstic” i demanava que “els sacrificis es reparteixin de manera justa”. Poc més a dir.