No em portis maletes

En temps d'escas­se­tat de recur­sos per a la cul­tura, és bo que valo­rem la feina que han fet i fan tan­tes ins­ti­tu­ci­ons sor­gi­des de la soci­e­tat civil. En molts pobles els ate­neus o cen­tres catòlics han fet modes­ta­ment de TNC o de Lliure. Per exem­ple al meu poble, a Vila-seca, a l'esce­nari del Cen­tre, a més de sar­su­ela, Pas­to­rets i la pun­taire, s'hi va poder veure una de les pri­me­res repre­sen­ta­ci­ons de l'M-7 Cata­lo­nia, la recu­pe­ració d'Els Joglars, després de la fugida de Boa­de­lla. I a més de Diti­rambo, o del meu mateix cosí Esteve, que feia dra­matúrgies expe­ri­men­tals duent la veu per camins inson­da­bles, també s'hi feia tea­tre de tre­si­llo, i s'hi fa bon tea­tre d'afi­ci­o­nats, amb Ibsen o Puig i Fer­ra­ter. De l'època tre­si­llo, Assumpta Gonzàlez era l'autora més repre­sen­tada. Gai­rebé cada quinze dies amb una obra dife­rent. L'arxiu tea­tral San­tos, al car­rer Bal­mes de Bar­ce­lona, nodria de jocs amb el text meca­no­gra­fiat per cada un dels per­so­nat­ges, i els deco­rats dels ger­mans Sal­vadó feien la resta. Una de les més cele­bra­des va ser: Arri­baré a les 7... mort. De fet, arri­baré a les 7 a l'Estació del Nord. M'hi ha fet pen­sar aquest lla­dre con­tor­si­o­nista, enxam­pat en plena ruta Girona-Estació del Nord. Impres­si­o­nant. Un home de metre vui­tanta, enta­fo­rat en una maleta de 90x50 cm. I que un cop al por­ta­e­qui­pat­ges, i amb l'autobús en marxa, es dedi­cava a robar en les altres male­tes. Aquest home de la maleta, com el músic de Ramon Sol­sona, o del cami­o­ner de les Male­tes per­du­des, de Jordi Puntí, o de l'assassí de La maleta sarda, de Mar­ga­rida Arit­zeta, té molts plecs, una veri­ta­ble per­so­na­li­tat fle­xi­ble. Digne de la fantàstica colla de gim­nas­tes, i con­tor­si­o­nis­tes xine­sos de Port Aven­tura. Digne de les pel·lícules d'atra­ca­ments per­fec­tes. És clar que per comp­tes de joies o qua­dres, el lla­dre, con­xor­xat via mòbil amb un còmplice que feia el tra­jecte com a pas­sat­ger, robava ordi­na­dors portàtils. Ja devia saber que Ense­nya­ment estal­vi­a­ria per aquest cantó. El cas és que els han enxam­pat veient que un home par­lava amb una maleta. De tre­si­llo! Valdrà més viat­jar sense equi­patge, fora risc de per­dre'l, que te'l pren­guin, o que t'hi robin. I ento­nar la cançó de Sisa: No em por­tis male­tes. Tot ple­gat, melo­dramàtic.