Opinió

El TC contra la Constitució

“El problema de la democràcia espanyola no és el sistema d'elecció del TC sinó la utilització de la legitimitat del text de la llei per anar fins i tot en contra del seu esperit”

El portaveu del govern, Francesc Homs, va dir ahir que se senten enganyats i estafats per l'espectacle que el PP i el PSOE estant donant amb el Tribunal Constitucional. Segur que molta gent comparteix aquests sentiments d'indignació i visualitza en el bloqueig de la renovació dels membres del TC la utilització interessada dels dos grans partits espanyols de les quotes de poder que tenen en la designació dels membres que governen les altes institucions de l'Estat. Aquests partits, lluny de fer autocrítica, aprofiten la polèmica com a munició per al seu permanent enfrontament i s'acusen mútuament de ser els responsables de la situació.

El Tribunal Constitucional espanyol està format per dotze magistrats que es renoven per terços. Des de l'any 2007 està bloquejada la renovació dels quatre membres del tribunal que designa el Senat perquè el PSOE no accepta un dels noms proposats pel PP. D'altra banda, la dimissió de tres magistrats dilluns passat volia forçar la renovació dels que ha d'escollit el Congrés. Tots tres, el vicepresident Eugeni Gay i Elisa Pérez Vera i Javier Delgado, són, juntament amb el desaparegut Roberto García Calvo, els quatre designats al seu moment per la cambra alta. Aquest dimarts el president del congrés, José Bono, va donar de termini fins a final de mes per trobar l'acord que permeti arribar al consens necessari per substituir-los. Bono va afegir que és una obligació que tenen els que cobren per fer aquesta feina.

Efectivament, els grups parlamentaris no han estat a l'altura de les seves obligacions però, sobretot, s'han burlat de l'esperit de consens sobre el qual s'haurien de prendre determinades decisions. El sistema d'elecció de membres del Constitucional exigeix un suport amplíssim de les cambres per garantir, teòricament, que el perfil dels candidats és assumit per la majoria. El que passa és que els dos partits acaben repartint-se les quotes i es consideren legitimats per designar a qui els vingui de gust per ocupar aquests llocs. La democràcia espanyola s'ha avingut a acceptar el joc de les majories –de vegades es guanya i d'altres es perd–, però no s'ha construït sobre la idea del be comú. Aquesta és la lògica que apliquen ara els populars, que no tenen cap pressa per afavorir les renovacions perquè l'actual aritmètica els afavoreix i perquè consideren que tenen a tocar una majoria parlamentària que millorarà les seves opcions després de les pròximes eleccions.

El problema de fons de la democràcia espanyola no és el sistema d'elecció dels membres del Tribunal Constitucional ni el seu comportament, ni el de cap de les altres institucions, sinó la utilització de la legitimitat del text de la llei per anar fins i tot en contra del seu esperit. Per això passa, com ara, que l'exigència d'un consens de mínims acaba esdevenint un impediment infranquejable. En tot cas, això no se soluciona amb una nova redacció de la llei orgànica del TC –que ja va ser reformada fa poc–, sinó amb el retorn als valors del text constitucional.

Algú pot tenir la lògica temptació de no sentir-se al·ludit per tota aquesta polèmica i pensar que ja s'ho faran. Però cal tenir present que, a banda de les sentències sobre l'Estatut de Catalunya i sobre la candidatura de Bildu, el TC va decidir ahir mateix sobre una qüestió tan propera per a molta gent com la retallada del sou dels funcionaris, i que té sobre la taula, entre moltes altres qüestions, els recursos presentats a la llei de l'avortament i a la del matrimoni homosexual.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.