Hi reflexioni, senyor Mas

Aquest dia, en l'accidentat ple del Parlament sobre pressupostos, el conseller Mas-Colell va retreure als socialistes el pacte amb el PP en el País Basc per tal de demostrar amb fets que pactar amb la dreta espanyola no és igual a pactar amb el diable. És a dir: que es pot arribar a acords amb el PP sense que t'hagin de titllar de botifler ni sense haver-se venut l'ànima. Parlar i concretar polítiques amb els populars no és cap pecat, perquè es tracta d'un partit tan democràtic, tan susceptible de ser company de camí, com qualsevol altre. És veritat: l'aritmètica és el que compta, i no pas el passat més o menys obscur dels d'Alícia Sánchez-Camacho. Va, no siguem rancorosos. Que va ser el PP qui va redactar, signar i presentar davant del TC el recurs que havia de fer miques la minsa voluntat de sobirania de Catalunya? Bé, potser sí, però ja no hi pensem. Quines ganes de remoure velles injúries! Que va ser el PP el responsable de la desestabilització política del país en un període convuls (no pas superat) on qualsevol atac a Catalunya (social, intel·lectual, econòmic, esportiu) era vist amb bons ulls per l'equip de prospecció electoral de la gavina blava? Va, home, va, quin delit per remenar la merda! Tot oblidat. Pactem a Barcelona i pactem el pressupost i pactem la diputació i bandegem d'una vegada els maximalismes.

Però és aleshores, justament aleshores, quan la sòcia Sánchez-Camacho decideix que ha de batallar pel futur educatiu del seu fill i que no pot ser que el nen vagi a classe i aprengui en català, no fos cas que s'empeltés d'una manera de veure el món que no fos satisfactòria per a la mare. I per a la política. El PP hi torna, ara amb l'efusió d'una demanda maternal que acoloreix l'habitual, sistemàtica i demagògica instància que cada any presenten els de Convivencia Cívica Catalana. En contra de la llengua, a favor d'un bilingüisme que no és sinó la mort d'un sistema precari, amb la base de les sentències que s'han pogut redactar gràcies a aquell recurs del PP. Potser que hi reflexioni, senyor Mas.