Articles

viure sense tu

Foc filantròpic

Europa pateix més per la cremor d'estómac financer grec
que pel foc festiu

El so del tabal anun­ciarà aquesta nit a Berga el final de la Patum 2011. La millor cele­bració del Cor­pus que tenim. Festa única, per molt que els desig­nis euro­peus ens vin­guin a asses­so­rar com s'han d'evi­tar els perills de la pirotècnia i del salt de plens. És clar que a hores d'ara Europa pateix més per la cre­mor d'estómac finan­cer grec que no pas pel foc fes­tiu, foc d'ence­nalls si vas a mirar. Aquesta sí que és una estampa, la de la plaça cre­mada de Berga amb els plens a punt de sal­tar arbrats i ence­sos, que se m'apa­reix com un exèrcit de Pro­me­teus que ens por­ten el foc als humans. Pro­me­teus enca­de­nats, des­lliu­rats i por­ta­focs, segons Èsquil, o mal enca­de­nat segons André Gide. Pro­me­teu amb el fetge rose­gat per una àliga, cas­ti­gat per Zeus, pen­jat a una roca del Cau­cas, per haver-nos dut la flama. Per haver-la robat als déus. Aquesta flama ele­ment vicari d'un altre foc, el de la con­tinuïtat, la baula entre el vell i el nou, la flama del Canigó, o les falles, les tor­xes del Piri­neu, o el foc de Sant Joan.

La flama i la veu, dos ele­ments que aglu­ti­nen, que fan col·lec­ti­vi­tat. Al redós del foc, “com una faran­dola”, que diria Papas­seit, ens expli­quem històries. I on hi ha caliu humà s'acaba ence­nent el foc. Aquest any el calen­dari ha fet enca­val­car Cor­pus, i la coca amb cirera, amb la coca de Sant Joan i la revet­lla. La flama i el foc que ens il·lumi­nen i que ens mos­tren la indig­nació, i ara el com­promís, de Hes­sel i dels indig­nats. El foc que aga­farà totes les for­mes fes­ti­ves, del foc d'arti­fici a la Tro­nada de Reus.

Per Sant Joan va petar la pri­mera però les que comp­ten són les de Sant Pere. I aquí és el foc fet so, és la bellesa de l'esclat del tro, és l'home que reclama la seva opor­tu­ni­tat de ser feliç. N'hi ha que ja ho han acon­se­guit. Són els nous mites, déus actu­als, com la pare­lla enca­de­nada Shakira i Piqué. Mireu si són mites que a la festa de final de curs els meus fills de dos anys i els seus com­panys d'aula van ballar el loca-loca-loca, esce­ni­fi­cant els Pro­me­teus ena­mo­rats, els que pas­se­gen la flama i el foc de la passió allà on van.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.