Opinió

PLAÇA MAJOR

Lliçons de la Iraurgi Cup

Aquells nens d'11 i 12 anys posen en relleu el que la professionalització de l'esport ha deixat de banda: l'essència del joc, els valors.

El fut­bol espa­nyol està en crisi. Tot i que la tem­po­rada pas­sada la lliga va incre­men­tar els ingres­sos un 8%, el deute dels clubs és enorme: uns 4.000 mili­ons d'euros. Ni els 680 mili­ons d'euros anu­als que ingres­sen els clubs en con­cepte de drets tele­vi­sius ser­vei­xen per evi­tar que una bona colla s'hagin aco­llit a la llei con­cur­sal. La rea­li­tat del fut­bol pro­fes­si­o­nal a Espa­nya, doncs, és que ha esti­rat més el braç que la màniga i, des de l'inici de la venda de drets de TV indi­vi­dual i la “pri­mera guerra del fut­bol” (1996-1997) la baca­nal econòmica de les enti­tats no ha ces­sat fins a arri­bar en aquest atzu­cac. Final­ment, sem­bla que la LFP, a instància de la UEFA, aga­farà el toro per les banyes i regu­larà els comp­tes. Segur?

Els matei­xos dies que el secre­tari d'Estat per l'Esport, Albert Soler, es quei­xava de com els clubs han ges­ti­o­nat els seus pres­su­pos­tos, lluny dels rumors de fit­xat­ges mili­o­na­ris i la llei con­cur­sal, dos equips d'ale­vins plas­ma­ven sobre la gespa un acte de fair play admi­ra­ble: els de segon any del Sevi­lla, després d'empa­tar a qua­tre la final de la Iraurgi Cup con­tra els ale­vins de pri­mer any de l'Espa­nyol –que havien remun­tat un 4-2 als anda­lu­sos–, deci­dien ator­gar el títol als cata­lans, tot i haver per­dut aquests a la tanda de penals. Aquells nens d'11 i 12 anys pos­si­ble­ment no saben dels pro­ble­mes econòmics que pas­sen els clubs, però posen en relleu el que la pro­fes­si­o­na­lit­zació de l'esport ha dei­xat mol­tes vega­des de banda enllu­er­nada pels diners: l'essència del joc, els valors.

Són dues cares d'una mateixa moneda. Aquells clubs que han mal­gas­tat diners fomen­tant “l'opi del poble”, el “pa i circ” del segle XXI amb la con­trac­tació de mer­ce­na­ris que els han aca­bat arruïnant, també dis­po­sen de plan­ters plens de cana­lla que llu­ei­xen els seus colors per amor, que fan edu­cació en valors i, sobre­tot, que ho dona­rien tot per aca­bar jugant al pri­mer equip per qua­tre xavos. Les llàgri­mes d'aquells nens ves­tits de blanc i blau, el coratge que van demos­trar, han de fer pen­sar, ara que el model econòmic està esgo­tat, que el futur del fut­bol espa­nyol implica la for­mació. Alguns clubs, com saben, ja n'han començat a reco­llir fruits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.