Articles

Volem ser nacionalistes? (i II)

No volem entrar a jutjar la política de la coalició governant a Catalunya sinó l'aplicació de l'etiqueta nacionalista. Interessa força a totes dues parts, l'espanyola i la catalana, per raons diametralment oposades, fer circular aquest terme. Els uns per aplicar-lo als altres i els altres per autoaplicar-se'l. Fixem-nos que una de les màximes apostes de CiU a les darreres eleccions va ser la demanda del concert econòmic. Ara mateix s'hi estan posant de nou amb força. Si mai cap govern espanyol, l'actual o el següent, accedís a tractar-ho, l'escàndol mediàtic i polític seria terrible. Perquè implantar qualsevol mena de concert econòmic a Catalunya implica reformar la LOFCA (i fins i tot la Constitució, segons com). I això vol dir, a part de l'acarnissament de les altres comunitats autònomes, que caldria tramitar-ho al Parlament espanyol, etc. Per una altra banda, està demostrat que una Espanya amb concert econòmic generalitzat és econòmicament inviable. Tot i amb això, CiU ho presenta com a opció i ho treballa perquè sap que, de cara al seu electorat, accentua el seu perfil nacionalista. Molt bé, que ho facin, potser pescaran algun peix per al seu cove. Però l'important és que en el fons –i fins i tot en el cas improbable que algun partit espanyol entrés a discutir-ho– aquesta proposta és profundament espanyola i integradora. No planteja cap trencament, ni de forma ni de fons, amb l'actual ordenament jurídic espanyol. Ni tan sols s'aprofita per plantejar una organització territorial diferent, amb la sobirania compartida.

Des del punt de vista formal, sovint passa igual. Aquesta setmana hem vist l'Honorable President de la Generalitat fent un discurs en castellà a Catalunya. Hauria pogut fer-lo en català i dedicar una part simbòlica al castellà. Però no, ni això. Si la raó era que davant tenia el fill del rei d'Espanya, malament. Si la raó era que davant tenia un dels màxims dirigents de Volkswagen, malament. Submissió i poques ganes de conflicte disfressats de cortesia o de respecte al protocol. Una actuació, doncs, espanyola, en el seu sentit més profund per part del president de la Generalitat de Catalunya, que no hauria de desaprofitar mai cap ocasió per dignificar la llengua o els símbols (vist que els altres sí que ho fan sempre).

Repetim, no volem jutjar l'actuació política de CiU. Només demostrar que el terme nacionalista s'estira i arronsa d'una manera gairebé màgica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.