viure sense tu
Beguem vins catalans
“És clar que som un país de vins. Però, es nota prou?”
El pagès ric venia tots els estius a descansar a la Pineda, als apartaments Solpins. Venia en un Mercedes, lluïa una barba de caçador de balenes, però feia i fa vins al Medòc, a la zona de Bordeus. Era Monsieur Ladra, i m'impressionava que a aquelles ampolles que ens regalava hi digués “mis en bouteille à la propriété”. Jo era força jove, i vist que el meu pare es va dedicar a l'activitat turística, expulsat pel poc rendiment de la terra, no deixava d'impactar-me aquell viticultor que podia passar uns dies a la platja.
També això, a més de molts altres pensaments, passaven pel meu cap, aquesta setmana quan la curiositat em va dur fins a Espiells, per veure com treballen Jordi Alcover, Sílvia Naranjo i el seu equip, en l'elaboració de la Guia de vins de Catalunya de l'any vinent. És la guia daurada, feta en tasts a cegues, que en quatre edicions ha aconseguit fer forat en aquest apassionant món. Apassionant i amb unes inèrcies que costa de trencar. Com per exemple que el cabernet del pagès ric de la meva joventut sigui tan present a les nostres vinyes, encara que, sobreexplotat, aquí no funcioni tan bé com en altres terres. I en canvi ha arraconat varietats autòctones que de mica en mica es van recuperant com el samsó, el trepat o el picapoll, per dir-ne tres.
De fet en aquesta línia de recuperació es mouen les sensibilitats de la Guia de Catalunya, tastant més de 1.500 referències. Promoure el coneixement i consum de vins catalans a Catalunya i a la resta del món, defugint apriorismes, interessos, pressions i malentesos. Perquè tot això han de superar Alcover i Naranjo any rere any. És clar que fer la feina ben feta no té preu. Això els ha de confortar. A més de la Guia, i web, també es mullen recomanant els vins que tasten a través d'una carta de 14 vins i caves per als restaurants que els ho demanen, i que renoven trimestralment.
Perquè és clar que som un país de vins. Però, es nota prou? O ens hem de moure en la disculpa eterna, la darrera del conseller Pelegrí, pel fet de demanar-nos tots plegats que sapiguem i entenguem què bevem?
