viure sense tu
Ritme estival
Aquestes setmanes d'estiueig, amb el canvi de ritme, en comptes de descansar surten tots els mals
La fiblada al séc de la cama no acaba de marxar del tot. Sembla que aquest any ha vingut per quedar-s'hi, perquè busca racons noves per fer-se present. Hi ha qui diu que el dolor és l'únic que és veritat. Doncs tinc una part de veritat que s'escampa enrotllada, cargolada com un fil de telèfon. De la galta del cul a la planta del peu. Tot ve de l'esquena, de l'hèrnia discal que pessiga les lumbars, i toca els nervis: el ciàtic. I d'aquí al viàtic. Tot en cascada.
Sé que no estic sol, perquè al marge de depressions i ansietats, les columnes de la ciutadania van més carregades que mai. Hi ha molt de postural, no d'actitud, sinó de posició. Com en l'estructura d'un veler, tot ha d'estar ben compensat. Durant l'any tira que vas bé, però aquestes setmanes d'estiueig, amb el canvi de ritme, en comptes de descansar surten tots els mals. L'any passat a més de l'esquena carregada de passejar el cotxet de bessons, em vaig clavar la punxa d'una fulla d'una palmera que estava esporgant, i se'm va tapar l'oïda just quan m'allotjava en un hotel amb spa. Fa dos anys em vaig quedar clavat quan tallava canyes d'un canyar, just quan m'havia comprat unes sabates d'aquestes MBT, que es veu que imiten el caminar dels massais.
Ara es porta això d'examinar com caminen els massais, i es posa de moda córrer descalç com han fet de jovenets els grans corredors kenyans. Potser hauré d'anar descalç i aprendre a posar la força a la part frontal del peu. Però m'esborrono només de pensar com m'hauria quedat el peu, si hagués anat descalç dies enrere quan vaig ensopegar amb un mosso de paisà que empaitava un carterista pel centre de Barcelona.
El Trombocid al turmell s'afegeix a les fregues que ja em faig a l'esquena amb esperit vitaminat. Això després de l'ungüent del tigre, i una manta elèctrica, i Voltarén i Diclofenaco Llorens. I he passat per un curandero al Ripollès, i tinc referències d'osteòpates de Girona, Sabadell, Reus i Barcelona. I no em lamento. És l'estiueig de l'esquena, fer-se notar, fimbrejant com una go-go de discoteca.
