A la tres
El preu de la prosperitat
“Agradi o no a alemanys, francesos o britànics, ha arribat el moment de cedir més sobirania”
Segurament, mentre llegiu el diari que teniu a les mans ja us hauran arribat prou notícies per fer-vos una idea de la magnitud de la tragèdia provocada avui, dilluns, a les borses europees per la rebaixa de la qualificació del deute nord-americà, que accelerarà encara més l'hora de la veritat per als líders europeus. Dies enrere, des d'aquestes mateixes línies advertíem que la Unió Europea haurà de decidir molt aviat entre la dissolució de l'Euro o l'avançament de veritat cap a una unió fiscal i de polítiques econòmiques.
Els EUA, precisament, van fer aquest pas fa 220 anys, quan el nou govern federal va fer-se càrrec dels deutes dels estats de la Unió, acumulats durant la guerra revolucionària contra la Gran Bretanya. Aquell deute, segons va escriure Alexander Hamilton, un dels pares fundadors i el primer secretari del Tresor americà, va ser “el preu de la llibertat”.
Molt probablement, la Unió Europea haurà de fer ben aviat el mateix pas que van fer els nord-americans fa més de dos segles, amb un èxit evident. Haurà de crear una veritable unió fiscal i de polítiques econòmiques, fins i tot al preu d'assumir deute dels estats membres i d'emetre deute públic europeu, els ja famosos eurobons. El continent no es pot permetre el fracàs que significaria retrocedir en la unió monetària. Agradi o no a alemanys, francesos o britànics, ha arribat el moment de cedir més sobirania i fer un salt endavant cap a una federació europea d'estats. En el nostre cas, segurament aquest avenç radical de la UE no serà “el preu de la llibertat” de Hamilton, sinó “el preu de la prosperitat”.
