Bausch i Guardiola

La pel·lícula Dancing dreams mostra la ballarina i coreògrafa Pina Bausch i les seves ajudants ensinistrant un grup d'adolescents que es formaven a Alemanya en l'art, els valors i l'esperit de la dansa. Els encomanaven dosis precises de confiança, motivació, entusiasme, autoexigència, esperança, sensibilitat i sentit crític. Eren lliçons de civisme actiu, progrés integral, humanisme reflexiu i solidari. Els realitzadors del llargmetratge, la periodista Anne Linsel i el fotògraf Rainer Hoffmann, captaren escenes clau dels assajos d'una versió de l'espectacle Kontakthof que Bausch preparà poc abans de morir amb gent de 14 a 18 anys no entrenada.

Cal agrair a Paco Poch, un dels nostres cineastes internacionals, professor a la Universitat Pompeu Fabra, que hagi portat aquest documental al nostre país. És una peça testimonial: inclou fragments de l'última entrevista amb Bausch. És, també, una producció amena, amb números atractius de dansa i música engrescadora. Allò que ens arriba més al fons, però, són els valors humans i culturals implícits en la tasca formativa i instructiva que feia aquella coreògrafa.

En sortir de la preestrena comentàrem que hi ha paral·lelismes entre el mètode Bausch i el que empra Guardiola en el Barça. És cert. El triomf assolit amb esforç, força de voluntat, humilitat, seny, rigor, sensibilitat cultural i generositat és un principi universal, molt arrelat en els valors tradicionals de la catalanitat.

Convé que no els perdem, com no els han perdut gent que en altres indrets, com fou el cas de Pina Bausch, han reeixit en qualsevol camp d'activitat. Aquests valors universals d'excel·lència responsable, propis de la mentalitat catalana, són els que ens separen més, per sort, d'aquella Espanya on senyoregen cinisme, arrogància, agressivitat, insolència, ignorància. Diferenciar-nos del Real Madrid orgullós del seu entrenador ens dóna l'única independència que ningú no ens pot arrabassar mai: la moral, la intel·lectual, l'emocional.