viure sense tu
Ginebra
És un nom difícil de trobar, i mira que està de moda i en boca de tothom
De Mercès encara, però si busquem als llistats dels noms més posats, Misericòrdies, que fan el sant demà, i Tecles, que feien el sant ahir, feina rai a trobar-ne, per fer-les un reconeixement de cara i ulls a Reus o Tarragona. Però hi ha un altre nom més difícil de trobar, i mira que està de moda i en boca de tothom: Ginebra. De fet només conec la filla d'Empar Moliner. Potser la nova moda que fa del gintònic beguda principal per menjar hamburgueses o sushis, els tastos de ginebres, i que fins i tot n'hi hagi una de nova de barcelonina, acabarà estenent el nom.
I pensar que la llegenda diu que a moltes discoteques fan servir ginebra per netejar les barres! Devia ser abans de l'arribada de tota aquesta nova fornada de marques afarigolades.
Però on hi deu haver més nenes que es diuen Ginebra deu ser a Suïssa. A la ciutat on Miquel Barceló lluita per desbancar amb la seva magna cúpula dels drets humans, a la seu de l'ONU, la icona del rellotge de flors. Miquel Barceló, el triomfador de la Monumental. Per damunt de José Tomás! Ha generat que fins i tot algun defensor dels drets dels animals sospiri per tenir el cartell de l'última corrida de toros que es farà a Barcelona.
Després, amb la prohibició, els aficionats a la tauromàquia ja només poden aspirar que els en projectin en 3-D sobre la façana de l'ajuntament, o a la cascada de la Ciutadella o, posats a fer, a la mateixa plaça.
És espectacular això de les projeccions que es fan per la Mercè a Barcelona. Com el pregó, que genera més expectativa que el debat de política general. Aquest any el pregoner Puyal només ha dit quatre paraules, però que ben dites! Insuperable, imbatible, imparable, inscriptible en la història ciutadana i del país.
El mestre Puyal entre centenars de referències també va recordar el mestre Pau Casals i el seu I'm a catalan a l'ONU. Aquesta mateixa setmana tant el president Mas, al Romea, com la presidenta De Gispert, el dia de la Pau, també van tocar aquesta fibra, també el van tenir present en els seus parlaments.
El recent concert d'homenatge al mestre ha fet el seu efecte: anar plegats com a catalans per un camí de pau. És l'efecte Ginebra, encara que el nom no faci la cosa.
