El panorama que ens espera
Que s'hagin prohibit les curses de braus a Catalunya no és un tema que m'inquieti. perquè fa molts anys que no n'he vist cap en directe i perquè sóc del parer que estaven condemnades per manca d'assistència de públic. De fet les altres places de toros del país s'havien tancat sense gaire enrenou. El que em molesta especialment de tot aquest debat és que hi hagi gent, i no pas només de fora de Catalunya, que es permeti qüestionar el dret del Parlament de Catalunya a legislar. Els reconec la capacitat, als qui volen curses de toros, de guanyar les eleccions, portar el tema a la màxima institució legislativa del país i tornar-les a instaurar, si així els ve de gust, però no a negar legitimitat als nostres diputats per prohibir-les. Ja han sortit veus que diuen que el proper govern que s'escollirà a Espanya farà no sé què per deixar sense efecte la veu dels catalans. O que faran actuar el Tribunal Constitucional, un tribunal hispanocèntric, és a dir, ben allunyat d'allò que havia de ser quan va ser creat per interpretar la Constitució tal i com la van deixar al 1978. El tema de fons és aquest: l'autonomia de Catalunya. Ja no parlo d'independència, que caldrà fer-ho i el president Mas va avisant a la seva manera que ens hi anem acostant, parlo que ja qüestionen aquella autonomia que ens va semblar tan escassa però de la qual hem anat tirant i que ara també es posa en qüestió. I no només per la majoria absoluta que es preveu pel PP a Espanya. Ja ens podem anar preparant els catalans, fins i tot en l'improbable cas que no arribi. Els aires de centralització arriben per totes bandes i la crisi econòmica en serà l'excusa. Declaracions com les de la ministra d'Economia amb el famós dèficit serveixen d'exemple. Aquí estem angoixats per les retallades i saben que en vindran més. S'està fent la feina però no en tenen prou aquells que encara l'han de començar. Gairebé ningú no en parlarà abans del 20-N però Espanya s'hi haurà de posar també, a retallar. I llavors voldran que els que ja hem començar la feina hi tornem. I no en tindran prou. El panorama que ens espera és ben galdós, però l'única cosa que hem de pensar els catalans és que retallant el dèficit fiscal amb Espanya en faríem prou per tenir eines per lluitar contra la crisi. Serà qüestió de posar-s'hi.
