Un sofà a la riba
Efecte allau
Els euros estalviats serviran per pagar una mica de deute, però
¿i el consum?
En una enquesta sobre les coses sagrades d'aquest país, és molt enraonat imaginar que la paga doble (la de Nadal, sobretot) i la loteria (també la de Nadal) ocuparien un lloc privilegiat. La loteria, que havia de ser privatitzada i no ho serà (per ara), encara és, per dir-ho d'alguna manera, patrimoni públic, amb la qual cosa ens assegurem la tradició almenys fins l'any que ve. Amb la paga doble, ja veurem què passa. Encara no estic segur de la bondat de la mesura que ha pres el govern de la Generalitat en relació amb aquest assumpte. Sembla demostrat que es tracta d'un gest nobilíssim que diu molt a favor de l'honestedat dels nostres polítics. Però també n'hi ha que ho veuen com una mena de brindis al sol, una boutade de conseqüències terribles. Els que ho critiquen també criticarien si no s'hagués fet, però els que ho defensen potser no tenen en compte el que pot passar a partir d'ara, el que, de fet, ja està passant. L'efecte allau. El conseller Mas-Colell ha declarat que no hi ha coses sagrades, amb la qual cosa posa les bases per a una immediata anul·lació de la paga de Nadal en l'àmbit del funcionariat. I, ¿per què no?, en el terreny de l'empresa privada. Si la més alta institució del país dóna exemple d'una forma tan magnànima i tan desinteressada, ¿què no ha de fer tota la resta? ¿Quin argument de pes podríem tenir els ciutadans si el president és el primer a fer el pas? Penso en allò que va dir Ferran VII en tornar a Madrid: “Marchemos todos juntos, y yo el primero, por la senda constitucional.” Sembla com si Mas ara refés la sentència i la pronunciés així: “Carreguem-nos –i jo seré el primer– la paga de Nadal.” Mas-Colell ha dit: “Podria ser que sí.” Ja en tenim prou. És molt probable que sigui que sí. En un moment com aquest, hi ha dues opcions i, sense ser economista, les sé distingir: o ho reduïm tot a la misèria i a la contenció i a la por; o mirem de ser una mica alegres i gastar i gastar perquè la màquina rutlli de nou. S'estalviaran molts euros, però ¿què en diran les botigues, i els empleats de les botigues, i les fàbriques que fabriquen per a la campanya nadalenca? Els euros estalviats serviran per pagar una mica de deute o per no tenir tant de dèficit, però ¿i el consum? ¿No era el consum la base del sistema? ¿No era la cosa més sagrada que tenia el capitalisme?
