Un sofà a la riba
El que dec a Modest Prats
‘Homilies de Medinyà', una picada d'ullet als orígens
Dec moltes coses a Modest Prats. Li dec el plaer d'haver escoltat una veu colossal i pregona. Li dec el fet d'haver sentit, gràcies a aquesta veu, paraules sàvies que m'han fet menys ignorant, paraules amicals que m'han fet menys inhòspit i paraules de fe que m'han il·luminat en determinades foscors. Dec a Modest Prats dos dies a Roma en els quals vaig retrobar la petja del meu pare, tot recorrent escenaris coneguts, i en els quals vaig descobrir una Roma que ja no m'ha abandonat i que he anat ampliant (edificis, quadres, pedres, aliments del cos i de l'esperit) sempre sota aquell mestratge poderós i alhora distès i sorneguer. Què més dec a Modest Prats? Moments apassionats davant d'un partit de futbol, moments intensos davant un plat de caça abarrocat i també marítim al Motel Empordà de Figueres, un pròleg de fa anys on l'elogi contenia també la presència d'un impuls que m'empenyia a escriure més i millor. Li dec, com tants, l'acostament a una llengua que ens era natural i que no sabíem com fer que llisqués: ell ens ho va ensenyar. Li dec moltes converses, però sobretot una, a peu del Canigó, sobre Racine, sobre la tragèdia i sobre la contenció. I li dec, avui li dec de manera especial, la satisfacció de rebre un regal que tinc la sort de compartir amb tots els lectors d'aquesta columna. Avui ja deu ser a les llibreries el seu últim llibre. Es titula Homilies de Medinyà, una picada d'ullet als orígens i alhora un homenatge al poble que el va acollir (i també a la seva mare, Enriqueta) i on va fer de capellà.
Després d'haver publicat estudis, assaigs, articles i tota mena de textos de to acadèmic, ara Modest Prats ens obsequia amb un volum que recull alguns escrits coneguts i molts d'inèdits, de caire religiós (i no tant) i amb un perfil apte per a qualsevol mena de sensibilitat que estigui disposada a gaudir d'una prosa senzilla i alhora plena de sentit. Aquest llibre conté peces magistrals, com ara una franciscana oració de les mans que juga amb les metonímies per oferir un cant carregat de coratge i pietat. Conté un dietari de 1980 absolutament meravellós, una juguesca lingüística, sermons que van ser decisius en una època d'aquest país. Tot això i més. I, sobretot, és un llibre necessari i lluminós, nítid i adequat al món on vivim. Escrit per qui té el do de saber què dir i saber com dir-ho. Facin el favor de no perdre-se'l.
